divendres, 6 de gener del 2012

IL·LUMINACIÓ SOLAR DESCRIPTIVA

Un punt més que necessito estudiar i cuidar com a fotògraf d'arquitectura és la il·luminació solar, ja que aquesta la podem mínimament triar i variarà molt el resultat obtingut en funció de la nostra elecció. Tothom sap que la il·luminació solar varia al llarg del dia (pel moviment de rotació de la terra) i al llarg de l'any (pel moviment de translació de la terra), però moltes vegades donem poca importància a l'elecció de l'hora, i data, idònia per fer cada fotografia. Quan plantejo un reportatge d'arquitectura per explicar un edifici no sempre és suficient trobar un forat a l'agenda i anar-hi a fotografiar-lo tot de cop amb una sola sessió. Moltes vegades s'han de planejar diferents visites per optimitzar la il·luminació de cada façana per tal d'aconseguir una bona descripció volumètrica.

Per començar cal tenir clar que les superfícies estaran més il·luminades com més perpendicular a elles sigui la incidència dels rajos solars. La figura A mostra un simple cub il·luminat amb quatre situacions diferents, i cadascuna d'elles disposa d'una representació en planta del cub i la direcció dels rajos solars. Les cares assolellades més il·luminades tenen una línia de color groc i les menys de color vermell, mentre que les cares amb ombra no tenen cap línia.


figura A

A la figura A (1) veiem que la cara assolellada més il·luminada queda oculta pel nostre punt de vista, restant visibles la cara assolellada menys il·luminada i una cara amb ombra. El contrast entre ambdues és fort pel fet que una rep sol i l'altre no. En la figura A (2) les dues cares visibles són les assolellades però una està clarament més il·luminada que l'altra ja que l'angle d'incidència és més perpendicular en una (la de la línia groga) que en l'altra (la de la línia vermella). De totes maneres ara no hi ha tant contrast entre les dues cares ja que totes dues reben assolellament i no n'hi ha cap amb ombra. El cas representat per la figura A (3) és la pitjor opció de totes perquè veiem les dues cares assolellades però l'angle d'incidència dels rajos solars és igual per ambdues (línies taronja). Això provoca que la il·luminació sigui idèntica per les dues cares i desaparegui la percepció de l'aresta vertical per diferència de tonalitat. Aquesta situació l'hem d'intentar evitar sempre que puguem. Finalment el cas de la figura A (4) seria el simètric de la segona situació analitzada, totes dues cares vistes estan assolellades però l'ordre de la més il·luminada i de la que menys és a l'inrevés. Tot això ho hem vist analitzant la inclinació dels rajos solars en horitzontal, però en vertical passaria el mateix i en aquest exemple ens ho podríem plantejar si veiéssim la cara superior del cub.

Ara ja sabem com controlar o preveure la il·luminació solar per tal que puguem identificar bé els canvis de plans de les volumetries, però continuem parlant d'un altre tema també molt important per augmentar el grau descriptiu de les nostres fotografies. Es tracte de la projecció de les ombres d'uns objectes sobre d'altres.

La figura B mostra una façana esquemàtica amb una il·luminació semblant a la d'un dia núvol on no hi ha projecció d'ombres definides. Gràcies a la representació en 3D ens és més o menys fàcil d'entendre la volumetria però tot i així la imatge presenta una estètica ensopida, i hi ha alguns element que fins i tot poden prestar algun dubte impedint una clara i correcta interpretació. Per fer-ho més pedagògic ens plantejarem aquesta mateixa façana però amb una representació en alçat. Això és el que mostra la figura C (1). Aquí sí que sense projecció d'ombres la interpretació és molt més complicada.

                                                                                                                                                                                                figura B



figura C

En la figura C (2) ja hi apareixen ombres projectades, però queda evident que tot i així algunes inclinacions dels rajos solars poden ajudar molt poc. Només tenim projeccions en vertical ja que la inclinació en horitzontal dels rajos solars és totalment perpendicular al pla de la façana.


Això ja no passa amb el cas de la figura C (3) però aquí les ombres projectades tampoc són massa afortunades. Per començar aquestes ombres tant allargades dificulten la comprensió dels elements, l'ombra del balcó interfereix amb les ombres i elements inferiors, l'ombra de la barana esquerra de l'escala surt fora de la façana i no es veu complerta, el barrot horitzontal de la barana del balcó coincideix amb l'ombra de la llinda de la seva obertura... Massa punts d'incomoditat gràfica. Per tant, el que falta és proporcionar i ordenar la col·locació de les projeccions de les ombres i això s'ha millorat radicalment en la figura C (4). Si després de totes aquestes reflexions tornem al punt de vista de la figura B però amb aquestes ombres veurem com el resultat és del tot satisfactori, tal i com mostra la figura D.


                      figura D

En resum, i com a conclusió, caldrà que siguem capaços de preveure quin moment és el més idoni per anar a fotografiar qualsevol escena il·luminada amb llum solar, sobretot quan l'emplaçament està a certa distància de casa nostra. I sobretot agafar una bona dosis de paciència perquè el moviment del sol requereix el seu temps i això pot provocar llargues esperes fins aconseguir la direcció que necessitem dels seus rajos. En l'article LA IL·LUMINACIÓ EXACTE explico com i amb quines eines podem afinar al màxim aquest càlcul del moment precís per anar a fer les nostres fotografies.


3 comentaris:

  1. Edu, molt ben explicat, molt entenedor. Ets tot un pedagog de la imatge. Gràcies!

    ResponElimina
  2. Jo ahir ja et vaig dir el "què" ;)

    Una vegada més, un gran article.

    ResponElimina
  3. Bona feina Eduard! Com sempre, articles clars i que surten del tipic que es pot trobar a internet. Enhorabona!

    ResponElimina