dimecres, 9 de gener del 2013

BLOG INACTIU!




Aquest blog ja no està actiu. Tot el meu contingut ara està centralitzat sota el mateix domini www.eduardselva.com amb el propòsit d'oferir-vos una major funcionalitat
Us convido a visitar-lo, allí hi trobareu tota la meva activitat fotogràfica i també els meus ARTICLES TÈCNICS



dimarts, 18 de desembre del 2012

DESPRÉS DEL TALLER DE IL·LUMINACIÓ DOMÈSTICA AL GFM

El passat dissabte 15 de desembre vaig impartir el taller de IL·LUMINACIÓ DOMÈSTICA al Grup Fotogràfic Manlleu. Aquest taller té molt bona rebuda, la gent s'ho passa bé i aprèn els conceptes bàsics de il·liminació que li permeten fer un punt d'inflexió clar a l'hora de il·luminar els seus bodegons amb mitjans casolans.

Vull agrair especialment el suport rebut d'en David Fajula, l'Eduard Crispi i en Xevi Vilaregut i també a tots els assistents al taller que el van fer possible. Us deixo unes quantes fotos d'en Xevi Vilaregut que il·lustren el desenvolupament d'aquesta matinal fotogràfica.




dimarts, 27 de novembre del 2012

FOTOGRAFIA D'ARQUITECTES

'L'arquitectura és el joc savi, correcte i magnífic dels volums sota la llum'. Aquesta és la cèlebre definició que Le Corbusier feia d'Arquitectura. Potser per la gent que no és arquitecte no els diu massa cosa però entre nosaltres entenem ràpidament el seu significat. És una manera de sintetitzar tot el procés creatiu que comporta la tasca d'un arquitecte, des que es pensa la idea d'un edifici fins que la seva construcció ha finalitzat i es comença a utilitzar. De la mateixa manera hi ha una part d'aquest esperit comú entre nosaltres que sovint detecto en les imatges d'aquells arquitectes que també els agrada o practiquen la fotografia no només com una pura eina més.

Fotografia d'arquitectes


Un arquitecte acostuma a agafar-se el seu procés creatiu realment com un JOC que consisteix en analitzar què pot sorgir d'interessant en moure i modificar diferents formes i VOLUMS. Aquests genereran uns espais relacionats entre ells que interactuaran amb la LLUM per fer aparèixer diferents ambients. La LLUM, a més, serà la principal eina per descriure i mostrar la solució formal final.

Aquest procés creatiu funciona amb les diferents escales de treball i tant serveix per dissenyar un moble, tota una ciutat, o simplement enquadrar una fotografia. I la fotografia ens servirà per experimentar, analitzar i imaginar noves idees. Un paper arrugat pot ser vist com la maqueta d'un edifici, una textura com la pell d'una façana, un cert patró com la disposició de les obertures en una paret... I tot aquest procés d'abstracció experimental es converteix en imatges que també poden ser atractives per altra gent encara que no hi vegi el mateix.

A continuació explico diferents aspectes de la nostra deformació professional que ens influeixen en les fotografies i, per il·lustrar-ho, he agafat com exemples fotos d'Instagram fetes per dos companys arquitectes, en Ferran Blancafort i en Jordi Juan. Les limitacions de la fotografia amb el mòbil fan aflorar encara més aquests recursos.

PROJECCIÓ BIDIMENSIONAL

Els arquitectes sovint tenim en ment la forma de representar els nostres plànols mitjançant plantes, alçats, seccions... i intentem fer fotos com si fossin alguna d'aquestes projeccions bidimensionals. Per això busquem punts de vista frontals intentant anular la percepció de la tercera dimensió. Han de ser imatges planes que respectin escrupolosament les línies horitzontals i verticals com a tals. Les dues dimensions ens permeten veure formes geomètriques sense la deformació produïda per les tres dimensions de la perspectiva.

Ferran Blancafort                                                                                        Jordi Juan

La foto d'en Ferran mostra els elements com si es tractés d'una projecció plana en planta o alçat i, malgrat reduir al màxim la tercera dimensió, l'altura es dedueix gràcies a la informació aportada per les ombres. En Jordi busca un pla totalment horitzontal que respecti absolutament la geometria del cercle.

PUNT DE VISTA

Les nostres imatges sovint pretenen ser altament descriptives i per això és molt important escollir un punt de vista adequat. Aquest punt de vista ha de facilitar la lectura d'un espai simplificant la seva visualització però sense renunciar a ensenyar el màxim d'elements i recorreguts, amb el mínim número possible d'imatges. Alguns dels conceptes essencials per aconseguir aquest propòsit els explico a l'article 'Modelar la perspectiva'. També cal evitar al màxim les 'Coincidències i obstruccions' molestes, o provocar-ne d'intencionades. 

Jordi Juan                                                                 Ferran Blancafort

En Jordi simplifica la lectura amb una perspectiva frontal i el punt de vista també afavoreix l'aparició del reflex de la persona, la qual ens posa escala a l'escena. En Ferran provoca una interessant coincidència ajuntant l'edifici contemporani de l'esquerra, que es troba en primer terme, amb el campanar romànic de segon terme. L'aspecte és semblant a un collage.

LLUM I VOLUMETRIA

Per altra banda ens preocupa enormement que la llum ajudi a definir la volumetria de l'escena. Aquesta llum sovint no la podem modificar i l'única solució radica en esperar que es doni la situació concreta i òptima per a cada objecte. I no només la llum serà descriptiva, sinó també les ombres que aquesta genera quan algun cos intercedeix en el seu camí. Podeu trobar més pistes en l'article 'Il·luminació solar descriptiva'. 

Jordi Juan                                                                 Ferran Blancafort

En Jordi troba una il·luminació adequada per percebre correctament la forma refosa. En Ferran aprofita una ombra expressiva per donar més informació d'un element.

LESS IS MORE

Ludwig Mies van der Rohe adoptà aquest lema com a declaració de principis de la seva arquitectura minimalista. Aquesta simplicitat és un repte no només formal pels arquitectes sinó en tots els aspectes del projecte. I amb la fotografia també ens agrada intentar cridar l'atenció amb el mínim número d'elements possibles. En aquests casos la composició agafa un paper cabdal.


 
Ferran Blancafort                                                                                        Jordi Juan

En Ferran treballa la composició amb dos únics elements diferenciats i un fons neutre però intens. En Jordi Busca la simplicitat amb un fort contrast i atenuant els detalls de les ombres.

Ferran Blancafort                                                                                        Jordi Juan

En Ferran busca un fort contrast reduïnt l'histograma gairebé només a dos tons, potenciant així l'aparició d'una geometria simple però contundent. En Jordi busca un reduït nombre d'elements aïllats i també aïlla el cromatisme de la imatge als colors bàsics (R-G-B). Composa amb una línia diagonal que conté dos dels tres punts que formen els vèrtex d'un triangle.

Aquestes són algunes de les nostres dèries però, com en qualsevol altra disciplina, de tant en tant també va bé desconnectar i experimentar amb altres criteris totalment diferents a la nostra formació arquitectònica; però això costa, costa...



dilluns, 28 de maig del 2012

NÚMERO GUIA

El Número Guia (NG) o Guide Number (GN) d'un flaix ens dóna una idea de la seva potència, i el seu càlcul es base en la llei de la inversa del quadrat. Té sentit parlar-ne per a flaixos puntuals però no per a flaixos d'estudi, els quals acostumen a portar incorporats accessoris com difusors. Aquest NG ens el facilita el fabricant del flaix i, normalment, per temes de màrqueting acostuma a ser una mica superior al que li correspondria realment.  El seu valor indica l'obertura de diafragma necessària per il·luminar correctament un objecte que es troba a 1 metre o a 1 peu (segons ens especifiqui el fabricant) de distància del flaix (disparat a màxima potència), per un valor de sensibilitat ISO de 100 (si el fabricant no ens dóna un altre valor ISO). Una altra definició correcta del NG també seria dir que és la distància màxima en metres o peus (segons ens especifiqui el fabricant) entre el flaix (disparat a màxima potència) i l'objecte a il·luminar per una obertura de diafragma de f/1, amb un valor de sensibilitat ISO de 100 (si el fabricant no ens dóna un altre valor ISO). Es calcula amb la fórmula següent, on NG és el número guia (normalment, i si no es diu el contrari, a ISO 100), D és la distància (en metres o peus) entre el flaix (disparat a màxima potència) i l'objecte a il·luminar, i f el valor d'obertura del diafragma:

NG  =  D  x  f

Per tant, cada flaix té el seu propi NG característic i, com més gran és el seu valor més potència tindrà el flaix. De totes maneres, hem de vigilar a l'hora de comparar la potència de diferents flaixos confrontant els seus NG perquè el seu valor depèn dels següents factors:

-Tenir clar si el valor del NG ens el donen calculat en metres o peus. No podem comparar dos NG calculats amb diferents unitats de longitud.

-Si el flaix té una capçal amb zoom el fabricant acostuma a indicar el NG pel valor de zoom més elevat possible (així ens pot vendre un NG més gran), a menys que no ens especifiqui un altre valor de zoom concret.

-Cal saber quina ISO s'ha tingut en compte per calcular el NG. Si no ens diuen cap valor ISO, que és el que sol passar en la majoria dels casos, voldrà dir que el NG és el corresponent per una ISO de 100. Si no és així ens ho especificaran. Si volem transformar un NG referint-lo a ISOs diferents, haurem de tenir en compte que el NG es duplicarà al augmentar en 2 passos el valor d'ISO. I d'una manera més tècnica direm que si multipliquem la sensibilitat ISO per n, el número guia es multiplicarà per √n (arrel quadrada de n). Així, per exemple, un flaix amb NG=28 a ISO 100, tindrà un NG=56 a ISO 400, ja que 28 x √4 = 56. I aquesta conversió de NG entre diferents ISOs es pot traduir en la següent fórmula on, com ja hem dit, n és el número de passos que augmentem o disminuïm la sensibilitat ISO:

NG(altra ISO)  =  NG(ISO 100)  x  (√2)n




dimarts, 24 d’abril del 2012

7è SKETCHCRAWL VIC

El passat dissabte 21 d'abril es va celebrar el 7è Sketchcrawl Vic amb una gran participació de dibuixants. Va ser un honor per mi ser nomenat fotògraf convidat, i vull donar les gràcies a l'organització per aquesta oportunitat. Vaig passar un matí de dissabte d'allò més bé en molt bona companyia! I a més a més em van quedar moltes ganes de tornar a agafar el llapis per dibuixar. A veure si no es queda només amb les ganes... En aquest enllaç podreu veure la galeria amb les fotos que vaig fer.