dimarts, 18 de desembre del 2012

DESPRÉS DEL TALLER DE IL·LUMINACIÓ DOMÈSTICA AL GFM

El passat dissabte 15 de desembre vaig impartir el taller de IL·LUMINACIÓ DOMÈSTICA al Grup Fotogràfic Manlleu. Aquest taller té molt bona rebuda, la gent s'ho passa bé i aprèn els conceptes bàsics de il·liminació que li permeten fer un punt d'inflexió clar a l'hora de il·luminar els seus bodegons amb mitjans casolans.

Vull agrair especialment el suport rebut d'en David Fajula, l'Eduard Crispi i en Xevi Vilaregut i també a tots els assistents al taller que el van fer possible. Us deixo unes quantes fotos d'en Xevi Vilaregut que il·lustren el desenvolupament d'aquesta matinal fotogràfica.




dimarts, 27 de novembre del 2012

FOTOGRAFIA D'ARQUITECTES

'L'arquitectura és el joc savi, correcte i magnífic dels volums sota la llum'. Aquesta és la cèlebre definició que Le Corbusier feia d'Arquitectura. Potser per la gent que no és arquitecte no els diu massa cosa però entre nosaltres entenem ràpidament el seu significat. És una manera de sintetitzar tot el procés creatiu que comporta la tasca d'un arquitecte, des que es pensa la idea d'un edifici fins que la seva construcció ha finalitzat i es comença a utilitzar. De la mateixa manera hi ha una part d'aquest esperit comú entre nosaltres que sovint detecto en les imatges d'aquells arquitectes que també els agrada o practiquen la fotografia no només com una pura eina més.

Fotografia d'arquitectes


Un arquitecte acostuma a agafar-se el seu procés creatiu realment com un JOC que consisteix en analitzar què pot sorgir d'interessant en moure i modificar diferents formes i VOLUMS. Aquests genereran uns espais relacionats entre ells que interactuaran amb la LLUM per fer aparèixer diferents ambients. La LLUM, a més, serà la principal eina per descriure i mostrar la solució formal final.

Aquest procés creatiu funciona amb les diferents escales de treball i tant serveix per dissenyar un moble, tota una ciutat, o simplement enquadrar una fotografia. I la fotografia ens servirà per experimentar, analitzar i imaginar noves idees. Un paper arrugat pot ser vist com la maqueta d'un edifici, una textura com la pell d'una façana, un cert patró com la disposició de les obertures en una paret... I tot aquest procés d'abstracció experimental es converteix en imatges que també poden ser atractives per altra gent encara que no hi vegi el mateix.

A continuació explico diferents aspectes de la nostra deformació professional que ens influeixen en les fotografies i, per il·lustrar-ho, he agafat com exemples fotos d'Instagram fetes per dos companys arquitectes, en Ferran Blancafort i en Jordi Juan. Les limitacions de la fotografia amb el mòbil fan aflorar encara més aquests recursos.

PROJECCIÓ BIDIMENSIONAL

Els arquitectes sovint tenim en ment la forma de representar els nostres plànols mitjançant plantes, alçats, seccions... i intentem fer fotos com si fossin alguna d'aquestes projeccions bidimensionals. Per això busquem punts de vista frontals intentant anular la percepció de la tercera dimensió. Han de ser imatges planes que respectin escrupolosament les línies horitzontals i verticals com a tals. Les dues dimensions ens permeten veure formes geomètriques sense la deformació produïda per les tres dimensions de la perspectiva.

Ferran Blancafort                                                                                        Jordi Juan

La foto d'en Ferran mostra els elements com si es tractés d'una projecció plana en planta o alçat i, malgrat reduir al màxim la tercera dimensió, l'altura es dedueix gràcies a la informació aportada per les ombres. En Jordi busca un pla totalment horitzontal que respecti absolutament la geometria del cercle.

PUNT DE VISTA

Les nostres imatges sovint pretenen ser altament descriptives i per això és molt important escollir un punt de vista adequat. Aquest punt de vista ha de facilitar la lectura d'un espai simplificant la seva visualització però sense renunciar a ensenyar el màxim d'elements i recorreguts, amb el mínim número possible d'imatges. Alguns dels conceptes essencials per aconseguir aquest propòsit els explico a l'article 'Modelar la perspectiva'. També cal evitar al màxim les 'Coincidències i obstruccions' molestes, o provocar-ne d'intencionades. 

Jordi Juan                                                                 Ferran Blancafort

En Jordi simplifica la lectura amb una perspectiva frontal i el punt de vista també afavoreix l'aparició del reflex de la persona, la qual ens posa escala a l'escena. En Ferran provoca una interessant coincidència ajuntant l'edifici contemporani de l'esquerra, que es troba en primer terme, amb el campanar romànic de segon terme. L'aspecte és semblant a un collage.

LLUM I VOLUMETRIA

Per altra banda ens preocupa enormement que la llum ajudi a definir la volumetria de l'escena. Aquesta llum sovint no la podem modificar i l'única solució radica en esperar que es doni la situació concreta i òptima per a cada objecte. I no només la llum serà descriptiva, sinó també les ombres que aquesta genera quan algun cos intercedeix en el seu camí. Podeu trobar més pistes en l'article 'Il·luminació solar descriptiva'. 

Jordi Juan                                                                 Ferran Blancafort

En Jordi troba una il·luminació adequada per percebre correctament la forma refosa. En Ferran aprofita una ombra expressiva per donar més informació d'un element.

LESS IS MORE

Ludwig Mies van der Rohe adoptà aquest lema com a declaració de principis de la seva arquitectura minimalista. Aquesta simplicitat és un repte no només formal pels arquitectes sinó en tots els aspectes del projecte. I amb la fotografia també ens agrada intentar cridar l'atenció amb el mínim número d'elements possibles. En aquests casos la composició agafa un paper cabdal.


 
Ferran Blancafort                                                                                        Jordi Juan

En Ferran treballa la composició amb dos únics elements diferenciats i un fons neutre però intens. En Jordi Busca la simplicitat amb un fort contrast i atenuant els detalls de les ombres.

Ferran Blancafort                                                                                        Jordi Juan

En Ferran busca un fort contrast reduïnt l'histograma gairebé només a dos tons, potenciant així l'aparició d'una geometria simple però contundent. En Jordi busca un reduït nombre d'elements aïllats i també aïlla el cromatisme de la imatge als colors bàsics (R-G-B). Composa amb una línia diagonal que conté dos dels tres punts que formen els vèrtex d'un triangle.

Aquestes són algunes de les nostres dèries però, com en qualsevol altra disciplina, de tant en tant també va bé desconnectar i experimentar amb altres criteris totalment diferents a la nostra formació arquitectònica; però això costa, costa...



dilluns, 28 de maig del 2012

NÚMERO GUIA

El Número Guia (NG) o Guide Number (GN) d'un flaix ens dóna una idea de la seva potència, i el seu càlcul es base en la llei de la inversa del quadrat. Té sentit parlar-ne per a flaixos puntuals però no per a flaixos d'estudi, els quals acostumen a portar incorporats accessoris com difusors. Aquest NG ens el facilita el fabricant del flaix i, normalment, per temes de màrqueting acostuma a ser una mica superior al que li correspondria realment.  El seu valor indica l'obertura de diafragma necessària per il·luminar correctament un objecte que es troba a 1 metre o a 1 peu (segons ens especifiqui el fabricant) de distància del flaix (disparat a màxima potència), per un valor de sensibilitat ISO de 100 (si el fabricant no ens dóna un altre valor ISO). Una altra definició correcta del NG també seria dir que és la distància màxima en metres o peus (segons ens especifiqui el fabricant) entre el flaix (disparat a màxima potència) i l'objecte a il·luminar per una obertura de diafragma de f/1, amb un valor de sensibilitat ISO de 100 (si el fabricant no ens dóna un altre valor ISO). Es calcula amb la fórmula següent, on NG és el número guia (normalment, i si no es diu el contrari, a ISO 100), D és la distància (en metres o peus) entre el flaix (disparat a màxima potència) i l'objecte a il·luminar, i f el valor d'obertura del diafragma:

NG  =  D  x  f

Per tant, cada flaix té el seu propi NG característic i, com més gran és el seu valor més potència tindrà el flaix. De totes maneres, hem de vigilar a l'hora de comparar la potència de diferents flaixos confrontant els seus NG perquè el seu valor depèn dels següents factors:

-Tenir clar si el valor del NG ens el donen calculat en metres o peus. No podem comparar dos NG calculats amb diferents unitats de longitud.

-Si el flaix té una capçal amb zoom el fabricant acostuma a indicar el NG pel valor de zoom més elevat possible (així ens pot vendre un NG més gran), a menys que no ens especifiqui un altre valor de zoom concret.

-Cal saber quina ISO s'ha tingut en compte per calcular el NG. Si no ens diuen cap valor ISO, que és el que sol passar en la majoria dels casos, voldrà dir que el NG és el corresponent per una ISO de 100. Si no és així ens ho especificaran. Si volem transformar un NG referint-lo a ISOs diferents, haurem de tenir en compte que el NG es duplicarà al augmentar en 2 passos el valor d'ISO. I d'una manera més tècnica direm que si multipliquem la sensibilitat ISO per n, el número guia es multiplicarà per √n (arrel quadrada de n). Així, per exemple, un flaix amb NG=28 a ISO 100, tindrà un NG=56 a ISO 400, ja que 28 x √4 = 56. I aquesta conversió de NG entre diferents ISOs es pot traduir en la següent fórmula on, com ja hem dit, n és el número de passos que augmentem o disminuïm la sensibilitat ISO:

NG(altra ISO)  =  NG(ISO 100)  x  (√2)n




dimarts, 24 d’abril del 2012

7è SKETCHCRAWL VIC

El passat dissabte 21 d'abril es va celebrar el 7è Sketchcrawl Vic amb una gran participació de dibuixants. Va ser un honor per mi ser nomenat fotògraf convidat, i vull donar les gràcies a l'organització per aquesta oportunitat. Vaig passar un matí de dissabte d'allò més bé en molt bona companyia! I a més a més em van quedar moltes ganes de tornar a agafar el llapis per dibuixar. A veure si no es queda només amb les ganes... En aquest enllaç podreu veure la galeria amb les fotos que vaig fer.




























dijous, 5 d’abril del 2012

DE LR3 A LR4 - PANELL BÀSIC

Una de les primeres coses que sobta al passar de Lightroom 3 a Lightroom 4 és el panell Bàsic del mòdul de Revelar. La part central amb els reguladors de To han variat. N'hi ha que s'anomenen igual, n'hi ha que han desaparegut i altres que són nous. A més a més, i per acabar de complicar una mica més la cosa, en la versió 3 hi havia reguladors centrals que podien fer desplaçaments positius i negatius, i reguladors que anaven d'esquerra a dreta només amb desplaçaments positius, però ara amb la versió quatre tots els reguladors són centrals i  amb valors per defecte a zero. La figura A mostra l'aparença del panell Bàsic segons la versió 3 i 4 de Lightroom.

figura A

Observeu que els reguladors de Recuperació (Recovery), Llum de farciment (Fill Light) i Brillantor (Brightness) de la versió 3 han desaparegut a la versió 4, i que han aparegut els reguladors de Il·luminacions (Highlights), Ombres (Shadows), Blancs (Whites) i Negres (Blacks). De totes maneres, els reguladors que no han variat el nom sí que han variat la seva forma de treballar i els valors que utilitzavem normalment amb la versió 3 veurem que poden ser molt diferents amb la versió 4. Un exemple molt clar és el regulador de Claredat (Clarity), que ara amb valors baixos ja té un efecte molt evident. Però això, més que ser un problema, no deixa de ser un aspecte a afinar amb poques hores de pràctica amb la nova versió.

Després del desconcert inicial, personalment crec que el canvi ha estat positiu i que ara la interpretació dels ajustaments és més lògica i coherent. La figura B mostra les equivalències entre els reguladors de Lightroom 3 i els de la nova versió 4, segons la zona de l'histograma que afecten.


figura B

Així doncs si ara, amb la versió 4, volem recuperar alltes llums no desplaçarem el regulador de Recuperació (Recovery) cap a la dreta sinó que mourem el de Blancs (Whites) però cap a l'esquerra, ja que ha passat a ser un regulador central amb desplaçaments positius i negatius. Si volem aclarir ombres com feiem amb Llum de farciment (Fill Light) desplaçarem el regulador igualment cap a l'esquerra, com abans, però ara amb el regulador Ombres (Shadows). I si volem potenciar els negres desplaçarem el regulador Negres (Blacks), com fins ara, però enlloc de fer-ho cap a la dreta (partint d'un valor per defecte de 5) ho farem cap a l'esquerra (partint d'un valor per defecte de 0). Fixeu-vos que el mateix efecte de la Llum de farciment (Fill Light) el tenim amb caràcter simètric amb la introducció del regulador de Il·luminacions (Highlights), inexistent en la versió 3, amb la qual cosa l'efecte de l'Exposició (Exposure) ha reduït el seu àmbit de influència dins l'histograma.

Per acabar, comentar que el flux de treball estàndard que podíem aplicar fins ara d'allargar primer l'histograma per les dues puntes amb l'Exposició (Exposure) i els Negres (Blacks), i llavors afinar l'aparença general de to amb la Brillantor (Brightness), que ha desaparegut, i el Contrast (Contrast), s'ha invertit amb la versió 4 de Lightroom i ara primer és millor procedir a fer aquest ajustaments gobals i després ajustar i optimitzar les puntes de l'histograma amb els altres reguladors. Per això s'ha fet aquesta nova distribució dels reguladors de Lightroom 4, on el Contrast (Contrast) passa de ser l'últim de la part central dels reguladors de To, a la segona posició en ordre descendent.



dimecres, 18 de gener del 2012

LA IL·LUMINACIÓ EXACTA

En l'article IL·LUMINACIÓ SOLAR DESCRIPTIVA explico criteris per optimitzar l'elecció de la il·luminació solar per tal que les volumetries i espais de la nostra escena quedin el màxim de ben descrits possible. I en aquest vull donar a conèixer alguna eina, que jo utilitzo sovint pels meus reportatges d'arquitectura, per tal de poder calcular de forma precisa el moment idoni per anar a fer les fotos.

Al web www.suncalc.net podem buscar l'emplaçament geogràfic que tenim per objectiu de fotografiar. Si fem doble-clic sobre el punt exacte se'ns hi desplaçarà el diagrama d'assolellament corresponent pel lloc, la data i l'hora actuals. A la part superior se'ns permet buscar un emplaçament concret i escollir una data. També hi ha una línia temporal amb un regulador que podem desplaçar per triar una hora en concret. El diagrama variarà el seu contingut depenent de la nostra elecció.

Segurament ja sabreu que a l'estiu el sol té un recorregut més llarg i que també agafa més alçada respecte a l'hivern. El dia més llarg de l'any és el solstici d'estiu (21 de juny) i el més curt el solstici d'hivern (21 de desembre). Els equinoccis els trobem a la primavera i la tardor i són els dies exactes on el dia i la nit duren el mateix. La figura A mostra el diagrama d'assolellament que ens ofereix SunCalc per Barcelona el dia del solstici d'estiu.

figura A

La línia groga de la dreta és la direcció en planta dels rajos de sol a la seva sortida i la vermella de l'esquerra la direcció a la posta. La línia de color intermig entre aquestes dues és la direcció dels rajos solars per l'hora que tenim seleccionada. D'aquesta manera, sobreposat al mapa, podem saber si en cada situació tocarà el sol o no en una façana en concret, o quina direcció tindran les ombres. A la part interior del cercle també hi ha dues corbes. La més aprop del centre correspon amb la projecció en planta de tot el recorregut diari del sol pel solstici d'estiu, per això en la figura A correspon amb la triada. I la més propera al perímetre de la circumferència correspon al recorregut solar del solstici d'hivern. Qualsevol altra data estarà compresa entre aquests dos recorreguts extrems. A la figura B veiem el cas del solstici d'hivern.

figura B

Observeu com la projecció en planta de tot el recorregut diari del sol correspon ara amb la corba més propera al perímetre de la circumferència, que té un recorregut més curt ja que el sol surt més tard i es pon més aviat que a la resta de l'any. En canvi la figura C correspon a un cas intermig, concretament és el diagrama de l'equinocci de primavera. El recorregut solar està al mig, lluny dels dos extrems (solsticis). Aquesta representació en planta ens permet poder determinar gràficament la inclinacií vertical dels rajos solars, però personalment crec que no és massa pràctic.

figura C

Una altra alternativa més exhaustiva però que no es pot utilitzar on-line, ja que és un programa gratuït però que s'ha d'instal·lar, és The Photographer's Ephemeris. El funcionament i l'interpretació és semblant però disposem de molts més paràmetres per analitzar. La figura D mostra l'aspecte inicial.

figura D

A l'esquerra hi trobem el mapa i la informació semblant a SunCalc , i a la dreta un calendari solar i lunar pel dia seleccionat i els dos anteriors i posteriors. Però si cliquem el botó de detalls de la part inferior dreta obtindrem molta més informació útil com es veu a la figura E.

figura E

Aquí hi trobem dades molt útils com l'azimut i l'altura mesurats en graus, sense necessitat d'haver-ho de calcular gràficament com passa amb SunCalc. I si aneu investigant hi trobareu un munt més d'informació interessant.

Amb tot això ja no teniu excusa per fer una bona planificació i saber preveure quin pot ser el millor moment per anar a fer cada fotografia en concret amb la il·luminació exacta.


divendres, 6 de gener del 2012

IL·LUMINACIÓ SOLAR DESCRIPTIVA

Un punt més que necessito estudiar i cuidar com a fotògraf d'arquitectura és la il·luminació solar, ja que aquesta la podem mínimament triar i variarà molt el resultat obtingut en funció de la nostra elecció. Tothom sap que la il·luminació solar varia al llarg del dia (pel moviment de rotació de la terra) i al llarg de l'any (pel moviment de translació de la terra), però moltes vegades donem poca importància a l'elecció de l'hora, i data, idònia per fer cada fotografia. Quan plantejo un reportatge d'arquitectura per explicar un edifici no sempre és suficient trobar un forat a l'agenda i anar-hi a fotografiar-lo tot de cop amb una sola sessió. Moltes vegades s'han de planejar diferents visites per optimitzar la il·luminació de cada façana per tal d'aconseguir una bona descripció volumètrica.

Per començar cal tenir clar que les superfícies estaran més il·luminades com més perpendicular a elles sigui la incidència dels rajos solars. La figura A mostra un simple cub il·luminat amb quatre situacions diferents, i cadascuna d'elles disposa d'una representació en planta del cub i la direcció dels rajos solars. Les cares assolellades més il·luminades tenen una línia de color groc i les menys de color vermell, mentre que les cares amb ombra no tenen cap línia.


figura A

A la figura A (1) veiem que la cara assolellada més il·luminada queda oculta pel nostre punt de vista, restant visibles la cara assolellada menys il·luminada i una cara amb ombra. El contrast entre ambdues és fort pel fet que una rep sol i l'altre no. En la figura A (2) les dues cares visibles són les assolellades però una està clarament més il·luminada que l'altra ja que l'angle d'incidència és més perpendicular en una (la de la línia groga) que en l'altra (la de la línia vermella). De totes maneres ara no hi ha tant contrast entre les dues cares ja que totes dues reben assolellament i no n'hi ha cap amb ombra. El cas representat per la figura A (3) és la pitjor opció de totes perquè veiem les dues cares assolellades però l'angle d'incidència dels rajos solars és igual per ambdues (línies taronja). Això provoca que la il·luminació sigui idèntica per les dues cares i desaparegui la percepció de l'aresta vertical per diferència de tonalitat. Aquesta situació l'hem d'intentar evitar sempre que puguem. Finalment el cas de la figura A (4) seria el simètric de la segona situació analitzada, totes dues cares vistes estan assolellades però l'ordre de la més il·luminada i de la que menys és a l'inrevés. Tot això ho hem vist analitzant la inclinació dels rajos solars en horitzontal, però en vertical passaria el mateix i en aquest exemple ens ho podríem plantejar si veiéssim la cara superior del cub.

Ara ja sabem com controlar o preveure la il·luminació solar per tal que puguem identificar bé els canvis de plans de les volumetries, però continuem parlant d'un altre tema també molt important per augmentar el grau descriptiu de les nostres fotografies. Es tracte de la projecció de les ombres d'uns objectes sobre d'altres.

La figura B mostra una façana esquemàtica amb una il·luminació semblant a la d'un dia núvol on no hi ha projecció d'ombres definides. Gràcies a la representació en 3D ens és més o menys fàcil d'entendre la volumetria però tot i així la imatge presenta una estètica ensopida, i hi ha alguns element que fins i tot poden prestar algun dubte impedint una clara i correcta interpretació. Per fer-ho més pedagògic ens plantejarem aquesta mateixa façana però amb una representació en alçat. Això és el que mostra la figura C (1). Aquí sí que sense projecció d'ombres la interpretació és molt més complicada.

                                                                                                                                                                                                figura B



figura C

En la figura C (2) ja hi apareixen ombres projectades, però queda evident que tot i així algunes inclinacions dels rajos solars poden ajudar molt poc. Només tenim projeccions en vertical ja que la inclinació en horitzontal dels rajos solars és totalment perpendicular al pla de la façana.


Això ja no passa amb el cas de la figura C (3) però aquí les ombres projectades tampoc són massa afortunades. Per començar aquestes ombres tant allargades dificulten la comprensió dels elements, l'ombra del balcó interfereix amb les ombres i elements inferiors, l'ombra de la barana esquerra de l'escala surt fora de la façana i no es veu complerta, el barrot horitzontal de la barana del balcó coincideix amb l'ombra de la llinda de la seva obertura... Massa punts d'incomoditat gràfica. Per tant, el que falta és proporcionar i ordenar la col·locació de les projeccions de les ombres i això s'ha millorat radicalment en la figura C (4). Si després de totes aquestes reflexions tornem al punt de vista de la figura B però amb aquestes ombres veurem com el resultat és del tot satisfactori, tal i com mostra la figura D.


                      figura D

En resum, i com a conclusió, caldrà que siguem capaços de preveure quin moment és el més idoni per anar a fotografiar qualsevol escena il·luminada amb llum solar, sobretot quan l'emplaçament està a certa distància de casa nostra. I sobretot agafar una bona dosis de paciència perquè el moviment del sol requereix el seu temps i això pot provocar llargues esperes fins aconseguir la direcció que necessitem dels seus rajos. En l'article LA IL·LUMINACIÓ EXACTE explico com i amb quines eines podem afinar al màxim aquest càlcul del moment precís per anar a fer les nostres fotografies.