TARDOR URBANA

PASSA A L'ACCIÓ

Quan treballem amb Photoshop sovint repetim seqüències de tasques de forma repetitiva en diferents imatges. En aquest punt gairebé sempre sabem que ens passarem un bon rato fent feina repetitiva com una màquina i moltes vegades, ja sigui per mandra o desconeixement, preferim assumir-ho més que no pas intentar invertir un temps muntant una acció que ens permeti estalviar temps. Aquest article pretén explicar, i convèncer de la facilitat que pot suposar, aquest pas previ de crear una acció.

Ho farem directament amb un exemple. Imaginem que volem crear una acció per preparar imatges en BN pel nostre blog amb una amplada de 800 píxels. Disposarem la següent seqüència de tasques:

-convertir la imatge a escala de grisos

-aplicar una corba de contrast

-redimensionar la imatge perquè mesuri 790 píxels d'amplada

-enfocar

-afegir un marc blanc de 5 píxels perimetral

Procedirem de la següent manera. Primerament obrirem amb Photoshop una imatge candidata a ser-li aplicada la futura acció. Abans de seguir hem de localitzar la paleta Acciones que acostuma a estar agrupada amb la paleta Historia. Si no la teniu activada ho podeu fer des del menú Ventana o prement F9. La figura A mostra l'aparença d'aquesta paleta. Pot ser que ja hi tingueu un grup d'accions per defecte. Us recomano que minimitzeu aquest grup prement el triangle de la seva esquerra per tal de simplificar el contingut de la paleta, tal i com mostra la figura B.

                                    figura A                                                                                                                             figura B

Els sis botons inferiors tenen una explicació molt senzilla. Els tres primers (quadrat, rodona i triangle) són els convencionals de parar, grabar i reproduir, en aquest cas, una acció. Els altres tres següents permeten (d'esquerra a dreta) crear un grup d'accions, crear una acció i esborrar grups o accions. Doncs comencem creant un grup. Premo el tercer botó començant per la dreta i li poso el meu nom 'EDUARD'. Ara creo l'acció prement el segon botó començant per la dreta. Em demana un nom d'acció, li poso 'BNweb', escullo el grup 'EDUARD' i premo Grabar. Automàticament s'activa la rodona (grabar) posant-se de color vermell i apareix el nom de la nova acció. En aquest moment, tot el que fem a partir d'ara amb la imatge oberta quedarà enregistrat en l'acció, fins que no premem el botó de parar. Per això ara començarem convertint la imatge a escala de grisos, llavors li aplicarem una corba de contrast, remostrejarem l'amplada de la imatge a 790 píxels, li aplicarem una màscara d'enfocament i, finalment, engrandirem perimetralment la mida del llenç amb 5 píxels amb el color blanc per fons. Ara ja podem prémer el botó de parar. La figura C ens mostra el resultat a la paleta de les accions. En qualsevol moment podem prémer el triangle a l'esquerra de qualsevol ordre que integra l'acció i ens mostra els paràmetres aplicats. La figura D mostra desplegats els paràmetres de la màscara d'enfocament aplicada.

                                    figura C                                                                                                                             figura D

Si ara tanquem la imatge sense desar els canvis i la tornem a obrir, nomé cal que seleccionem l'acció 'BNweb' que acabem de fer i premem el tercer botó començant per l'esquerra, i al reproduir-se l'acció s'aplicarà tota la seqüència d'ordres fins a tornar a obtenir automàticament la imatge preparada pel blog. La figura E mostra la imatge original i la figura F el resultat d'aplicar-li l'acció 'BNweb'.

                                              figura E                                                                                                           figura F

També podem aplicar accions discriminant algun dels passos que contenen. Per exemple, si volem aplicar aquesta acció però sense convertir la imatge a BN, només cal que desactivem la validació esquerra d'aquest pas tal com mostra la figura G. Una altra utilitat interessant és que quan apliqui algun dels passos es pari per deixar-nos canviar alguns dels paràmetres. Per fer això activaríem la segona casella de l'esquerra de l'ordre en concret. Per exemple, si volem poder afinar la corba de contrast per cada imatge, seleccionaríem aquesta casella tal i com mostra la figura H. I per esborrar un grup o acció l'arrosegarem directament sobre el botó de la dreta d'esborrar.

                                    figura G                                                                                                                             figura H

Ja veieu el potencial que poden tenir les accions depenent de la complexitat del seu disseny. Ara ja només falta que cadascú pensi quines accions li convé més d'automatitzar. També es poden guardar i carregar grups d'accions per compartir-les entre ordinadors i usuaris. A l'article AUTOMATITZA L'ACCIÓ explico com automatitzar l'aplicació d'una acció a tot un conjunt de vàries imatges per tal de poder acabar d'arrodonir tot el procés.

MESURANT EL 18%

Actualment les càmeres fotogràfiques disposen de fotòmetres, que mesuren la llum reflectida, que cada cop funcionen de forma més precisa. En la majoria de situacions estàndard ens donen uns resultats molt satisfactoris, però en altres situacions cal entendre el seu funcionament per tal que puguem obtenir exposicions correctes.

A diferència dels fotòmetres de llum incident, els que mesuren la llum reflectida proporcionen lectures diferents segons la reflectància lumínica dels subjectes que mesuren. Comencem parlant d'on surt el 18% de la famosa carta gris del 18%. S'ha establert de forma teòrica que el gris que reflecteix un 18% de la llum incident reprodueix el to de gris mig entre el blanc i el negre, i no ho fa el 50% com es podria pensar a priori. I les càmeres fotogràfiques exposen de tal manera que la mitjana de tota l'escena mesurada sigui equivalent a una lluminositat del 18% de llum reflectida. Cal aclarir que el fotòmetre de la càmera és l'encarregat de mesurar la llum que entra a través de l'objectiu, i l'exposímetre és l'ajuda que ens apareix quan disparem en manual i ens diu si l'escena està 'clavada', subexposada o sobreexposada. Així quan diem que exposem per un objecte ens referim que obeïm les indicacions de l'exposímetre.

figura A

Anem a veure en quines situacions hem de ser curosos a l'hora d'exposar per tal de reproduir fidelment l'escena. La figura A conté un full blanc, una carta gris del 18% i una carpeta negra. Ara fem una foto exposant la càmera per un enquadrament que s'ompli totalment amb cadascun dels tres objectes, i veiem els tres respectius resultats a la figura B. En tots tres casos la càmera ha exposat per aconseguir una lluminositat mitja de l'escena del 18% de reflexió, per això l'únic resultat fidel a la realitat és el de la carta gris del 18% (figura B, centre), ja que tant el paper blanc (figura B, esquerra) com la carpeta negra (figura B, dreta) també tenen aquesta tonalitat. Traduint-ho a casos pràctics tenim que hem de vigilar amb els paisatges nevats perquè la neu pot aparèixer grisa i tota l'escena es veurà més fosca que la realitat, i si omplim l'escena d'objectes molt foscos obtindrem una imatge massa clara.

figura B

Amb tot això ja podem preveure les situacions susceptibles de quedar mal exposades, però ara ens falta saber com corregir-ho. En aquest punt ens apareix la compensació de l'exposició, que és el famós botonet de la nostra càmera on apareix el +/-. Si disparem en automàtic, amb prioritat a l'obertura o el temps d'exposició, haurem de sobreexposar aproximadament +2EV per aconseguir que el paisatge nevat quedi blanc, i -2EV per tenir una escena amb objectes negres que quedi tonalment ben representada. I si disparem en manual es tracta de quedar-nos 2EV desplaçats del centre (0), per la banda sobreexposada (+) o subexposada (-). Una altra opció més precisa és utilitzar una carta gris del 18% i mesurar directament omplint tot el fotograma amb ella, o utilitzant la mesura puntual, ja que això és el que precisament espera veure el fotòmetre de la nostra càmera. Per fer-ho d'aquesta manera hem de fer la mesura sobre la carta gris del 18% des de la mateixa direcció de la posició de la càmera, i hem de mirar que aquesta no estigui a l'ombra i que no reflecteixi objectes de colors brillants o fonts de llum properes. En aquest sentit les cartes amb acabat mate són les que funcionen millor. Per altra banda també és important l'angulació de la carta, per això, si ens imaginem inicialment la carta perpendicular a la càmera, es aconsellable inclinar-la 1/3 de l'angle entre aquesta posició inicial i si estigués perpendicular amb la direcció de la font de llum principal. Això s'ha de fer tant vertical com horitzontalment. La figura C mostra una escena, 'delicada' de mesurar. Vindria a ser un bodegó en clau alta que funciona una mica com el paisatge nevat. Exposada directament (figura C, esquerra) ens queda fosca ja que els tons són blanc i grisos clars. Per això, si exposem amb puntual sobre una carta gris del 18% col·locada a l'escena tal i com hem explicat abans (figura C, centre), aconseguim el resultat desitjat (figura C, dreta).

figura C

Cal aclarir que hi ha alguns fabricants de càmeres que no utilitzen exactament el 18% de reflectivitat com a referència i, a vegades, alguns models de càmeres permeten calibrar aquesta variable. Per això, abans d'utilitzar aquest mètode, es recomanable fer proves amb cada càmera i comprovar si l'histograma d'una imatge que hagi capturat una superfície llisa, monocromàtica, uniformement il·luminada i que ompli tot el fotograma, queda centrat.

També volia apuntar el mètode casolà i tradicional, a falta de carta gris del 18%, que és utilitzar el palmell de la mà d'una persona de pell clara com a referència i sobreexposar +2/3EV.

Si heu llegit l'anterior article PERQUÈ 'DRETEJAR' potser no trobareu del tot pràctic aquest mètode per exposar, però en tot cas crec que serveix per entendre com funciona la nostra càmera, i això ens permet trobar més fàcilment l'exposició que busquem per cada escena.

CONCURS MENSUAL EF: UN BODEGÓ AMB LLUM PRÒPIA

En la seva edició de setembre, el concurs mensual d'Espaifotogràfic proposava el tema d'un bodegó on apareixés la mateixa font de llum que l'il·luminava. Aquesta va ser la meva aportació i, tot i no arrencar massa bé, puc estar content d'haver acabat a la quarta posició emptatat amb en Josep. I felicito en Joan Porredon per la seva primera posició. En aquest enllaç podeu veure totes les imatges presentades.