TO / SATURACIÓ / BRILLANTOR

Fins que no vaig dedicar certa estona a comprendre els fonaments del color, sempre perdia temps i més temps amb els meus clics erràtics per sobre el Selector de color de Photoshop fins que no aconseguia definir el color que tenia en ment. Ara intentaré explicar les nocions bàsiques per tal d'ajudar a qui es trobi en aquest estadi de l'aprenentatge.

Els atributs o qualitats essencials que defineixen el color són el to, la saturació i la brillantor.

TO:

Normalment quan ens referim col·loquialment al color, en el que estem pensant realment és en el to. Tècnicament podríem dir que el to és la longitud d'ona dominant del color que veiem, i més planerament diríem que és cadascun dels color en 'estat pur'. L'arc de sant Martí podria ser un bon referent visual per pensar amb els diferents tons. Habitualment s'utilitza el cercle cromàtic per representar tots els tons i cadascun d'ells es defineix pels graus de la inclinació del radi que representa. A la figura A es mostra aquest cercle cromàtic amb la correspondència de graus per a cadascun dels colors primaris R,G,B i els seus complementaris C,M,Y.

figura A

SATURACIÓ:

La saturació defineix la intensitat o grau de puresa de cada color. Els seus valors es mouen des del seu màxim, qualsevol color pur, fins al seu mínim que correspondria a un to de gris. Popularment quan diem que un color és molt viu o intens significa que està molt saturat.

BRILLANTOR:

La brillantor o luminància és la quantitat de llum emesa o reflectida per un objecte. I en un color seria la seva claredat o foscor. Un color al 100% de saturació tindrà la seva màxima puresa amb un 100% de brillantor, i amb una brillantor del 0% esdevindrà negre absolut. I per contra, qualsevol color al 0% de saturació correspondrà a un to concret de gris que es convertirà blanc absolut per un valor del 100% de brillantor i negre absolut per un valor de brillantor del 0%.

Per tant, com podem afrontar la nostra tasca de definir un color, amb el Selector de color de Photoshop, de manera ràpida i eficient? Us recomano el següent procediment.

figura B

A la figura B veiem el Selector de color de Photoshop amb els paràmetres establerts pel color frontal que per defecte és el negre. I requadrat en vermell veiem les variables descrites amb les seves inicials en anglès: Hue (to), Saturation (saturació) i Brightness (brillantor). Per fer-ho més entenedor recomano començar introduint els següents valors: H=0 (s'expressa en graus i va de 0 a 360), S=100 (s'expressa en %) i B=100 (s'expressa en %). A l'esquerra d'aquests valors veiem un quadrat i un regulador vertical. Aquest últim ens representa els valors per la variable que tenim seleccionada en cada moment mitjançant els botons circulars de color blau. Cliquem sobre el del costat de la H (to).

Un cop entès el Selector de color de Photoshop ja podem començar a definir un color en concret. Primerament seleccionarem el to, del color que volem, desplaçant el regulador vertical. Observem que simultàniament ens varia el valor numèric corresponent. I ara només ens caldria seleccionar un punt sobre el quadrat per definir al mateix temps els dos paràmetres restants. Quan tenim el to al regulador vertical (figura B), la saturació varia horitzontalment dins el quadrat i la brillantor de manera vertical. Si ens és més còmode podem eludir el quadrat i, després d'haver definit el to, clicar sobre el botó de saturació i ajustar-la amb el regulador vertical. I seguidament fer el mateix per la brillantor.

A la figura C es veu l'aparença del Selector de color quan tenim activada la saturació al regulador vertical i a la figura D quan hi tenim la brillantor. Els dos exemples corresponen amb un ajust del to a 240º (blau). En el primer cas (figura C) el to apareix en l'eix horitzontal del quadrat i la brillantor en l'eix vertical. I quan tenim la brillantor al regulador vertical (figura D) el to també apareix en l'eix horitzontal però ara en l'eix vertical se'ns hi representa la saturació.

figura C

figura D

En aquest article he desenvolupat el model HSB perquè potser és el més intuïtiu. Però fixeu-vos que també es podria utilitzar el model RGB, Lab o CMYK. De fet, utilitzem el que utilitzem se'ns mostren les coordenades corresponents pels altres models, de tal manera que quan tenim el color que buscàvem ens podem apuntar aquestes coordenades, en qualsevol d'aquests models, i recuperar el color en qüestió sempre que vulguem tornant-les a introduir.

Per acabar només citaré que si volem estar segurs que un color qualsevol és un to de gris totalment neutre, ho podem comprovar de les següents maneres. En el model HSB només cal comprovar que el valor de saturació és del 0%. Si ho volem comprovar amb el model RGB cal que els tres valors R,G,B tinguin qualsevol valor però igual entre ells, per exemple R:53, G:53, B:53. I finalment, si el model Lab té valor 0 pels canals a i b, i qualsevol valor pel canal L (luminància), també podrem garantir que el color és un to de gris neutre.