diumenge, 19 de juny del 2011

CONCURRENTS I PARAL·LELES

Encara que sembli impossible, hi ha una manera d'aconseguir que diferents rectes contingudes en un mateix pla, que a la realitat no són paral·leles i fins i tot poden ser perpendiculars, a la foto es representin totalment paral·leles. I això sense utilitzar cap tipus de retoc digital ni objectius descentrables o càmeres de plaques, amb una simple compacta és possible. Anem a veure en quins casos podem aconseguir aquest efecte a priori impossible.

És tan senzill com buscar línies rectes que concurreixin en un punt, com poden ser diferents radis d’una circumferència. Per obtenir dit efecte hem de col·locar, tal i com mostra la figura A, la visual principal, o eix òptic, totalment paral·lel al pla que conté les rectes concurrents i el punt de vista, o punt nodal de l'objectiu, just sobre la vertical del punt de concurrència de totes les rectes.


figura A


Recordem que el punt de vista és on col·loquem la càmera i la visual principal és l'eix descrit pel punt de vista i el punt on apuntem amb el centre del nostre visor. Si seguim escrupulosament aquestes instruccions obtindrem un resultat semblant al de la figura B.


figura B

Aquest article només pretén donar a conèixer aquesta anècdota geomètrica de la qual es pot treure profit fotogràfic, per això no entraré en més detalls i simplement citaré que aquest és un cas del que es coneix com a perspectiva impròpia.

De fet, mentre ens movem per aconseguir que el punt nodal de l'objectiu estigui just sobre la vertical del punt de concurrència, veurem que les representació de les rectes dins la fotografia ens variarà de la següent manera. Si deixem el punt de concurrència per darrera del nostre punt de vista (figura C) obtindrem un resultat similar al de la figura D.


figura C

figura D

I si ens col·loquem de tal manera que el punt de concurrència ens quedi al davant (figura E) el resultat serà semblant a la figura F.




figura E

  figura F 

A la figura G podeu veure un cas real i el resultat obtingut es mostra a la figura H.


figura G


 


figura H

Aquest fet ens ofereix un mètode per poder determinar la posició del punt nodal de la nostra càmera fotogràfica, dada útil per tal de poder localitzar geomètricament el punt de vista d’una escena amb exactitud, la qual cosa és un aspecte essencial per a la realització de fotomuntatges. Una altra aplicació més estesa popularment són aquells cartells publicitaris que es posen aplanats al terra, als costats de les porteries dels camps de futbol o al mig de les pistes de bàsquet, i semblen elements verticals quan es veuen per televisió des de la càmera central. Més d'una vegada ens ha donat la sensació que algun jugador s'hi ha d'entrebancar.

Així doncs, el repte del principi l'hem resolt col·locant l'eix òptic paral·lel al terra i la perpendicular d'aquest que passa pel punt nodal coincident en vertical amb el punt de concurrència. Però si inclinem, per exemple, l'eix òptic cap avall, provocant que aquesta perpendicular s'en vagi molt més endarrera nostre, mantindrem l’efecte de rectes paral·leles si ens avancem fins que la perpendicular torni a anar a parar al punt de concurrència. A la figura I es mostra aquest basculament i a la figura J el resultat obtingut. 



figura I

figura J



dilluns, 6 de juny del 2011

ELS MEUS ARTICLES A NATURPIXEL


NATURPIXEL, un web per formar a fotògrafs tant professionals com aficionats, també s'ha interessat pels meus articles tècnics de fotografia. Avui m'estreno amb la publicació en portada del meu article 'Focals i visuals', que molts ja coneixeu, on intento desmontar la falsa creença fotogràfica, àmpliament extesa, que els teleobjectius comprimeixen la perspectiva i els angulars fan el contrari...

Vull aprofitar des d'aquí per agrair a NATURPIXEL l'oportunitat que em brinden i la confiança que m'han fet des del primer moment. Moltes gràcies!

dissabte, 4 de juny del 2011

PÍXELS I BYTES

Després de comprovar que més d'un, jo inclòs, tenia curiositat per saber d'on sortien les Dimensions en píxels expressades en Bytes que ens dóna Photoshop en el seu quadre de diàleg Mida de imatge, vaig decidir agafar la calculadora i fer quatre comprovacions. Aquests són els resultats.

La mida digital d'una imatge la podem expressar en píxels o en Bytes, però ambdues mesures estan estretament lligades. La mida o pes informàtic (Bytes) de la imatge depèn del nombre de píxels i de la profunditat de color (bits) emprada per definir-los. Per tant, com ho fem per passar de píxels a Bytes?

Primer de tot hem de saber el nombre total de píxels que té la imatge i per això només cal que multipliquem l'amplada per l'altura en píxels. L'exemple de la figura A correspon a una imatge de 12 Megapíxels (MP) en color (RGB) i amb 8 bits de profunditat de color per cada canal. En aquest cas el nombre total de píxels seria: 4288 x 2848 = 12.212.224 píxels.

Per altra banda, si tenim en compte que la imatge en color de l'exemple té una profunditat de color de 8 bits per canal, disposem de 8 bits per cada canal (RGB) per definir cada píxel. Per tant: 8 bits x 3 canals = 24 bits/píxel. A continuació hem de multiplicar-ho pel nombre total de píxels: 24 bits/píxel x 12.212.224 píxels = 293.093.376 bits, que són els emprats per definir tota la imatge.

Ara només ens resta passar de bits a Bytes tenint en compte que 1 Byte = 8 bits. Així: 293.093.376 bits / 8 = 36.636.672 Bytes. En el quadre de diàleg de la figura A la unitat ha estat convertida a MegaBytes (MB) per més comoditat: 36.636.672 Bytes / 1024 = 35.778 KiloBytes (KB); 35.778 KiloBytes / 1024 = 34,94 MegaBytes (MB). Heus aquí que Dimensions en píxels: 34,9 MB.
figura A 

Si la imatge hagués tingut una profunditat de color de 16 bits per canal només caldria repetir els càlculs substituint 16 bits a cada lloc on hem emprat 8 bits. O si la imatge hagués estat en color (CMYK) hauríem multiplicat els bits de profunditat de color per 4 canals enlloc de 3. Mentre que si hagués estat en escala de grisos només hauríem de multiplicar per un sol canal.

Cal aclarir, però, que aquesta mida de la imatge no correspon exactament amb la mida en disc, ja que aquesta darrera depèn del format que escollim per guardar l'arxiu i del tipus de compressió o no que aquest apliqui. Per tant les dimensions en píxels mesurades en Bytes ens dóna una dada objectiva del pes de la imatge sense estar supeditada al format d'emmagatzematge de la mateixa.

També podem veure el pes de l'arxiu a la part inferior esquerra de la finestra del document obert amb Photoshop, si cliquem al triangle petit que hi ha i seleccionem Mides d'arxiu. Llavors ens surten dos valors separats per una barra (/). El valor de l'esquerra és el que hem explicat d'on sortia en aquest article, i és força semblant a l'espai en disc que ocuparà si Acoblem la imatge i el guardem en format PSD. I el de la dreta té en compte, a més a més, l'espai extra necessari per guardar totes les capes i canals que conté l'arxiu. Per acabar, si tornant a clicar al mateix triangle petit seleccionem Mides virtuals, el valor que sortirà serà el de memòria RAM i de disc virtual que utilitza Photoshop pel fet de tenir oberta la imatge per tal de processar-la.




dimecres, 1 de juny del 2011

EXPO GFM - RETRATS

De l'1 al 30 de juny hi haurà, a la Sala d'Art Mil·lenari de Vic, una exposició de retrats que hem fet uns quants integrants del Grup Fotogràfic Manlleu. Hi trobareu diversos tríptics amb aquesta temàtica.
En aquest cas he matat dos pardals d'un tret i, aprofitant el tema del concurs mensual d'Espaifotogràfic de maig, he fet els retrats intentant reproduir el caràcter dels que va fer Richard Avedon en la seva col·lecció 'In the American West (1979-1984)'. I aquest ha estat el resultat...