LA IL·LUMINACIÓ EXACTA

En l'article IL·LUMINACIÓ SOLAR DESCRIPTIVA explico criteris per optimitzar l'elecció de la il·luminació solar per tal que les volumetries i espais de la nostra escena quedin el màxim de ben descrits possible. I en aquest vull donar a conèixer alguna eina, que jo utilitzo sovint pels meus reportatges d'arquitectura, per tal de poder calcular de forma precisa el moment idoni per anar a fer les fotos.

Al web www.suncalc.net podem buscar l'emplaçament geogràfic que tenim per objectiu de fotografiar. Si fem doble-clic sobre el punt exacte se'ns hi desplaçarà el diagrama d'assolellament corresponent pel lloc, la data i l'hora actuals. A la part superior se'ns permet buscar un emplaçament concret i escollir una data. També hi ha una línia temporal amb un regulador que podem desplaçar per triar una hora en concret. El diagrama variarà el seu contingut depenent de la nostra elecció.

Segurament ja sabreu que a l'estiu el sol té un recorregut més llarg i que també agafa més alçada respecte a l'hivern. El dia més llarg de l'any és el solstici d'estiu (21 de juny) i el més curt el solstici d'hivern (21 de desembre). Els equinoccis els trobem a la primavera i la tardor i són els dies exactes on el dia i la nit duren el mateix. La figura A mostra el diagrama d'assolellament que ens ofereix SunCalc per Barcelona el dia del solstici d'estiu.

figura A

La línia groga de la dreta és la direcció en planta dels rajos de sol a la seva sortida i la vermella de l'esquerra la direcció a la posta. La línia de color intermig entre aquestes dues és la direcció dels rajos solars per l'hora que tenim seleccionada. D'aquesta manera, sobreposat al mapa, podem saber si en cada situació tocarà el sol o no en una façana en concret, o quina direcció tindran les ombres. A la part interior del cercle també hi ha dues corbes. La més aprop del centre correspon amb la projecció en planta de tot el recorregut diari del sol pel solstici d'estiu, per això en la figura A correspon amb la triada. I la més propera al perímetre de la circumferència correspon al recorregut solar del solstici d'hivern. Qualsevol altra data estarà compresa entre aquests dos recorreguts extrems. A la figura B veiem el cas del solstici d'hivern.

figura B

Observeu com la projecció en planta de tot el recorregut diari del sol correspon ara amb la corba més propera al perímetre de la circumferència, que té un recorregut més curt ja que el sol surt més tard i es pon més aviat que a la resta de l'any. En canvi la figura C correspon a un cas intermig, concretament és el diagrama de l'equinocci de primavera. El recorregut solar està al mig, lluny dels dos extrems (solsticis). Aquesta representació en planta ens permet poder determinar gràficament la inclinacií vertical dels rajos solars, però personalment crec que no és massa pràctic.

figura C

Una altra alternativa més exhaustiva però que no es pot utilitzar on-line, ja que és un programa gratuït però que s'ha d'instal·lar, és The Photographer's Ephemeris. El funcionament i l'interpretació és semblant però disposem de molts més paràmetres per analitzar. La figura D mostra l'aspecte inicial.

figura D

A l'esquerra hi trobem el mapa i la informació semblant a SunCalc , i a la dreta un calendari solar i lunar pel dia seleccionat i els dos anteriors i posteriors. Però si cliquem el botó de detalls de la part inferior dreta obtindrem molta més informació útil com es veu a la figura E.

figura E

Aquí hi trobem dades molt útils com l'azimut i l'altura mesurats en graus, sense necessitat d'haver-ho de calcular gràficament com passa amb SunCalc. I si aneu investigant hi trobareu un munt més d'informació interessant.

Amb tot això ja no teniu excusa per fer una bona planificació i saber preveure quin pot ser el millor moment per anar a fer cada fotografia en concret amb la il·luminació exacta.

IL·LUMINACIÓ SOLAR DESCRIPTIVA

Un punt més que necessito estudiar i cuidar com a fotògraf d'arquitectura és la il·luminació solar, ja que aquesta la podem mínimament triar i variarà molt el resultat obtingut en funció de la nostra elecció. Tothom sap que la il·luminació solar varia al llarg del dia (pel moviment de rotació de la terra) i al llarg de l'any (pel moviment de translació de la terra), però moltes vegades donem poca importància a l'elecció de l'hora, i data, idònia per fer cada fotografia. Quan plantejo un reportatge d'arquitectura per explicar un edifici no sempre és suficient trobar un forat a l'agenda i anar-hi a fotografiar-lo tot de cop amb una sola sessió. Moltes vegades s'han de planejar diferents visites per optimitzar la il·luminació de cada façana per tal d'aconseguir una bona descripció volumètrica.

Per començar cal tenir clar que les superfícies estaran més il·luminades com més perpendicular a elles sigui la incidència dels rajos solars. La figura A mostra un simple cub il·luminat amb quatre situacions diferents, i cadascuna d'elles disposa d'una representació en planta del cub i la direcció dels rajos solars. Les cares assolellades més il·luminades tenen una línia de color groc i les menys de color vermell, mentre que les cares amb ombra no tenen cap línia.

figura A

A la figura A (1) veiem que la cara assolellada més il·luminada queda oculta pel nostre punt de vista, restant visibles la cara assolellada menys il·luminada i una cara amb ombra. El contrast entre ambdues és fort pel fet que una rep sol i l'altre no. En la figura A (2) les dues cares visibles són les assolellades però una està clarament més il·luminada que l'altra ja que l'angle d'incidència és més perpendicular en una (la de la línia groga) que en l'altra (la de la línia vermella). De totes maneres ara no hi ha tant contrast entre les dues cares ja que totes dues reben assolellament i no n'hi ha cap amb ombra. El cas representat per la figura A (3) és la pitjor opció de totes perquè veiem les dues cares assolellades però l'angle d'incidència dels rajos solars és igual per ambdues (línies taronja). Això provoca que la il·luminació sigui idèntica per les dues cares i desaparegui la percepció de l'aresta vertical per diferència de tonalitat. Aquesta situació l'hem d'intentar evitar sempre que puguem. Finalment el cas de la figura A (4) seria el simètric de la segona situació analitzada, totes dues cares vistes estan assolellades però l'ordre de la més il·luminada i de la que menys és a l'inrevés. Tot això ho hem vist analitzant la inclinació dels rajos solars en horitzontal, però en vertical passaria el mateix i en aquest exemple ens ho podríem plantejar si veiéssim la cara superior del cub.

Ara ja sabem com controlar o preveure la il·luminació solar per tal que puguem identificar bé els canvis de plans de les volumetries, però continuem parlant d'un altre tema també molt important per augmentar el grau descriptiu de les nostres fotografies. Es tracte de la projecció de les ombres d'uns objectes sobre d'altres.

La figura B mostra una façana esquemàtica amb una il·luminació semblant a la d'un dia núvol on no hi ha projecció d'ombres definides. Gràcies a la representació en 3D ens és més o menys fàcil d'entendre la volumetria però tot i així la imatge presenta una estètica ensopida, i hi ha alguns element que fins i tot poden prestar algun dubte impedint una clara i correcta interpretació. Per fer-ho més pedagògic ens plantejarem aquesta mateixa façana però amb una representació en alçat. Això és el que mostra la figura C (1). Aquí sí que sense projecció d'ombres la interpretació és molt més complicada.

                                                                                                                                                                                                figura B

figura C

En la figura C (2) ja hi apareixen ombres projectades, però queda evident que tot i així algunes inclinacions dels rajos solars poden ajudar molt poc. Només tenim projeccions en vertical ja que la inclinació en horitzontal dels rajos solars és totalment perpendicular al pla de la façana.


Això ja no passa amb el cas de la figura C (3) però aquí les ombres projectades tampoc són massa afortunades. Per començar aquestes ombres tant allargades dificulten la comprensió dels elements, l'ombra del balcó interfereix amb les ombres i elements inferiors, l'ombra de la barana esquerra de l'escala surt fora de la façana i no es veu complerta, el barrot horitzontal de la barana del balcó coincideix amb l'ombra de la llinda de la seva obertura... Massa punts d'incomoditat gràfica. Per tant, el que falta és proporcionar i ordenar la col·locació de les projeccions de les ombres i això s'ha millorat radicalment en la figura C (4). Si després de totes aquestes reflexions tornem al punt de vista de la figura B però amb aquestes ombres veurem com el resultat és del tot satisfactori, tal i com mostra la figura D.


                      figura D

En resum, i com a conclusió, caldrà que siguem capaços de preveure quin moment és el més idoni per anar a fotografiar qualsevol escena il·luminada amb llum solar, sobretot quan l'emplaçament està a certa distància de casa nostra. I sobretot agafar una bona dosis de paciència perquè el moviment del sol requereix el seu temps i això pot provocar llargues esperes fins aconseguir la direcció que necessitem dels seus rajos. En l'article LA IL·LUMINACIÓ EXACTE explico com i amb quines eines podem afinar al màxim aquest càlcul del moment precís per anar a fer les nostres fotografies.

B ONS REIS

B ON ANY

B ON ADAL

COINCIDÈNCIES I OBSTRUCCIONS

Diguem-ne 'tiquismiquis' o deformació professional però, tot i que el que pretenc explicar en aquesta article pot semblar que és filar molt prim, us asseguro que pot millorar substancialment la qualitat de les vostres fotografies com per art subliminal. Es tracta de buscar acuradament el punt de vista de les nostres imatges per tal d'evitar unes situacions concretes que poden ser contraproduents i dificultar la lectura de la nostra escena.

El primer cas que veurem serà el de les coincidències molestes. Hi ha punts de vista concrets que ens dificulten la correcta comprensió de les volumetries i la seva perspectiva. Fixeu-vos en la figura A, a l'esquerra apareixen casos de volumetries senzilles però cadascuna té, a la seva dreta, un punt de vista 'conflictiu' que provoca una certa ambigüitat molesta. El problema radica en que dues arestes diferents queden representades de forma coincident per una mateixa línia.

figura A

Per tal d'evitar aquestes situacions hem de moure'ns i buscar altres punts de vista que anul·lin aquestes coincidències. Com tot, això és qüestió de pràctica però podeu repassar l'article MODELAR LA PERSPECTIVA per trobar pistes sobre els moviments adients per cada situació. L'important és adonar-se'n quan passa algun cas similar a aquests i intentar corregir-lo.

Un segon cas seria el de les obstruccions. És evident que els objectes de primer pla tapen els de segon terme, però moltes vegades no es té prou cura de seleccionar un bon punt de vista per tal d'evitar que aquestes ocultacions ens dificultin una correcta comprensió de l'escena. Es tracta d'intentar que els objectes del davant no tapin elements importants i necessaris del seu darrera per facilitar una correcta lectura. La figura B ens mostra una construcció amb una paret que conté unes pintures que volem fotografiar, però al primer terme tenim un fanal que no podem evitar si volem aquest punt de vista aproximat. A l'esquerra de la figura B aquest fanal coincideix amb l'aresta, que separa la part d'ombra amb la part que hi toca el sol, del volum baix de l'edificació posterior. Si ens desplacem lleugerament cap a l'esquerra obtenim la imatge central que evita aquest problema inicial però que ens tapa part de les pintures. Finalment, desplaçant-nos lleugerament cap a la dreta, obtenim la imatge de la dreta de la figura B, deixant el fanal en un lloc estratègic de tal manera que pràcticament no tapa ni cap pintura ni cap aresta necessària per entendre millor la volumetria.

figura B

La figura C mostra un altre cas d'obstrucció. Es tracta d'una pèrgola metàl·lica de color gris fosc. A la imatge de l'esquerra el pilar dret del davant tapa un pilar del darrera. Només amb un simple desplaçament cap a l'esquerra del punt de vista aquest pilar ocult queda visible i s'explica millor l'element en qüestió. De la mateixa manera, si el moviment el fem desplaçant-nos endavant o endarrere variarà l'altura relativa entre els objectes de primer terme i els del fons. Així si ens apropem a un objecte proper farem que la seva altura relativa sobresurti molt més que la dels objectes del fons. Fixeu-vos amb el fanal que sobresurt per sobre la teulada de l'edifici del seu darrere a la figura B, si ens apropéssim aconseguiríem que encara sobresortís més amunt, respecte de la teulada, que ara.

figura C

Una altra aplicació de les obstruccions és precisament fer el contrari, i utilitzar primers termes per tapar objectes posteriors molestos, estalviant-nos així feina posterior d'edició per eliminar aquests elements no desitjats.

També és interessant tenir clar un altre aspecte: Si deixem immòbil el punt de vista (lloc on col·loquem la càmera) per més que moguem el punt cap on apuntem (fent moviments a l'estil de quan volem fer una escombrada d'imatges per poder muntar una panoràmica) les obstruccions no canvien. Les tres imatges de la figura D estan fetes sense moure el punt de vista. Si mireu qualsevol objecte com oculta algun element posterior veureu que aquesta ocultació és igual a cada imatge. Per exemple, podem veure com davant de l'edifici blanc del fons hi ha una furgoneta blanca aparcada. Hi ha dos pilars que oculten part d'aquest vehicle, un tapa gairebé tota la roda del davant i l'altre tapa però sense afectar ni la visió del retrovisor ni l'inici de la finestra del darrera, i aquestes relacions es mantenen a les tres imatges.

figura D

Tot plegat no deixen de ser uns criteris que evidentment es poden trencar com qualsevol altra regla, però el que sí és important és que ens haguem plantejat si els volem aplicar o ignorar, però mai quedar-nos en un terme mig. Aquesta simple reflexió amb la conseqüent elecció d'un punt de vista adient serà un punt més que farà millorar les nostres fotografies. Us animo a practicar-ho sense arribar a convertir-ho en una obsessió...!

EL TRUC DE LA POSTIMATGE

L'anterior article MÀGIA AMB POSTIMATGES acabava amb la il·lusió òptica de la figura A. Recordeu que el funcionament era el següent: es mostra una imatge una mica psicodèlica i cal assegurar-se que no tenim el ratolí a sobre la imatge. Concentrem la vista al punt central i, passats 30 segons, sense moure gens els ull, desplacem el ratolí a sobre la imatge. Mantenim la vista immòbil un moment i després movem els ulls repassant tots els racons de la imatge. Sorpresa! La imatge psicodèlica inicial s'ha convertit en una imatge normal en color al posar-hi el ratolí a sobre, però al moure la vista ens adonem que realment era una imatge en blanc i negre.

figura A

Anem a veure com podem crear aquest efecte amb una imatge nostra. Obrim amb Photoshop la imatge sobre la que volem reproduir l'efecte i dupliquem la capa de fons anant a Capa > Duplicar capa... Seguidament seleccionem la capa de sota i la des-saturem del tot. Al selector del color frontal escollim un gris del 50% i, seleccionada la capa superior, anem a Edición > Rellenar... Al quadre de diàleg que se'ns obre seleccionem Color frontal, Luminosidad i 100% d'Opacidad. Finalment fem Imagen > Ajustes > Invertir sobre la imatge superior i ja ho tenim! La capa superior correspondrà amb el que mostra la figura B (esquerra) i la capa inferior serà el que veiem a la figura B (dreta).

figura B

Només ens quedaria dibuixar un puntet central perquè ens ajudi a mantenir-hi l'atenció i, si volem podem saturar una mica més la capa superior per reforçar una mica més l'efecte. Si us hi fixeu, comparant la imatge psicodèlica de la figura A i la de la figura B, veureu el grau de saturació que li he afegit. Podem provar l'efecte posant el ratolí sobre la icona d'apagar la capa superior, abans de fer-ho mantenim durant uns 30 segons la vista immòbil, i llavors apaguem la capa mantenint encara la vista immòbil. També podeu muntar una animació GIF o un Rollover per presentar l'efecte més còmodament.