divendres, 27 de gener del 2012
dimecres, 18 de gener del 2012
LA IL·LUMINACIÓ EXACTA
En l'article IL·LUMINACIÓ SOLAR DESCRIPTIVA explico criteris per optimitzar l'elecció de la il·luminació solar per tal que les volumetries i espais de la nostra escena quedin el màxim de ben descrits possible. I en aquest vull donar a conèixer alguna eina, que jo utilitzo sovint pels meus reportatges d'arquitectura, per tal de poder calcular de forma precisa el moment idoni per anar a fer les fotos.
Al web www.suncalc.net podem buscar l'emplaçament geogràfic que tenim per objectiu de fotografiar. Si fem doble-clic sobre el punt exacte se'ns hi desplaçarà el diagrama d'assolellament corresponent pel lloc, la data i l'hora actuals. A la part superior se'ns permet buscar un emplaçament concret i escollir una data. També hi ha una línia temporal amb un regulador que podem desplaçar per triar una hora en concret. El diagrama variarà el seu contingut depenent de la nostra elecció.
Segurament ja sabreu que a l'estiu el sol té un recorregut més llarg i que també agafa més alçada respecte a l'hivern. El dia més llarg de l'any és el solstici d'estiu (21 de juny) i el més curt el solstici d'hivern (21 de desembre). Els equinoccis els trobem a la primavera i la tardor i són els dies exactes on el dia i la nit duren el mateix. La figura A mostra el diagrama d'assolellament que ens ofereix SunCalc per Barcelona el dia del solstici d'estiu.
La línia groga de la dreta és la direcció en planta dels rajos de sol a la seva sortida i la vermella de l'esquerra la direcció a la posta. La línia de color intermig entre aquestes dues és la direcció dels rajos solars per l'hora que tenim seleccionada. D'aquesta manera, sobreposat al mapa, podem saber si en cada situació tocarà el sol o no en una façana en concret, o quina direcció tindran les ombres. A la part interior del cercle també hi ha dues corbes. La més aprop del centre correspon amb la projecció en planta de tot el recorregut diari del sol pel solstici d'estiu, per això en la figura A correspon amb la triada. I la més propera al perímetre de la circumferència correspon al recorregut solar del solstici d'hivern. Qualsevol altra data estarà compresa entre aquests dos recorreguts extrems. A la figura B veiem el cas del solstici d'hivern.
Observeu com la projecció en planta de tot el recorregut diari del sol correspon ara amb la corba més propera al perímetre de la circumferència, que té un recorregut més curt ja que el sol surt més tard i es pon més aviat que a la resta de l'any. En canvi la figura C correspon a un cas intermig, concretament és el diagrama de l'equinocci de primavera. El recorregut solar està al mig, lluny dels dos extrems (solsticis). Aquesta representació en planta ens permet poder determinar gràficament la inclinacií vertical dels rajos solars, però personalment crec que no és massa pràctic.
Una altra alternativa més exhaustiva però que no es pot utilitzar on-line, ja que és un programa gratuït però que s'ha d'instal·lar, és The Photographer's Ephemeris. El funcionament i l'interpretació és semblant però disposem de molts més paràmetres per analitzar. La figura D mostra l'aspecte inicial.
A l'esquerra hi trobem el mapa i la informació semblant a SunCalc , i a la dreta un calendari solar i lunar pel dia seleccionat i els dos anteriors i posteriors. Però si cliquem el botó de detalls de la part inferior dreta obtindrem molta més informació útil com es veu a la figura E.
Aquí hi trobem dades molt útils com l'azimut i l'altura mesurats en graus, sense necessitat d'haver-ho de calcular gràficament com passa amb SunCalc. I si aneu investigant hi trobareu un munt més d'informació interessant.
Amb tot això ja no teniu excusa per fer una bona planificació i saber preveure quin pot ser el millor moment per anar a fer cada fotografia en concret amb la il·luminació exacta.
Segurament ja sabreu que a l'estiu el sol té un recorregut més llarg i que també agafa més alçada respecte a l'hivern. El dia més llarg de l'any és el solstici d'estiu (21 de juny) i el més curt el solstici d'hivern (21 de desembre). Els equinoccis els trobem a la primavera i la tardor i són els dies exactes on el dia i la nit duren el mateix. La figura A mostra el diagrama d'assolellament que ens ofereix SunCalc per Barcelona el dia del solstici d'estiu.
figura A
La línia groga de la dreta és la direcció en planta dels rajos de sol a la seva sortida i la vermella de l'esquerra la direcció a la posta. La línia de color intermig entre aquestes dues és la direcció dels rajos solars per l'hora que tenim seleccionada. D'aquesta manera, sobreposat al mapa, podem saber si en cada situació tocarà el sol o no en una façana en concret, o quina direcció tindran les ombres. A la part interior del cercle també hi ha dues corbes. La més aprop del centre correspon amb la projecció en planta de tot el recorregut diari del sol pel solstici d'estiu, per això en la figura A correspon amb la triada. I la més propera al perímetre de la circumferència correspon al recorregut solar del solstici d'hivern. Qualsevol altra data estarà compresa entre aquests dos recorreguts extrems. A la figura B veiem el cas del solstici d'hivern.
figura B
Observeu com la projecció en planta de tot el recorregut diari del sol correspon ara amb la corba més propera al perímetre de la circumferència, que té un recorregut més curt ja que el sol surt més tard i es pon més aviat que a la resta de l'any. En canvi la figura C correspon a un cas intermig, concretament és el diagrama de l'equinocci de primavera. El recorregut solar està al mig, lluny dels dos extrems (solsticis). Aquesta representació en planta ens permet poder determinar gràficament la inclinacií vertical dels rajos solars, però personalment crec que no és massa pràctic.
figura C
Una altra alternativa més exhaustiva però que no es pot utilitzar on-line, ja que és un programa gratuït però que s'ha d'instal·lar, és The Photographer's Ephemeris. El funcionament i l'interpretació és semblant però disposem de molts més paràmetres per analitzar. La figura D mostra l'aspecte inicial.
figura D
A l'esquerra hi trobem el mapa i la informació semblant a SunCalc , i a la dreta un calendari solar i lunar pel dia seleccionat i els dos anteriors i posteriors. Però si cliquem el botó de detalls de la part inferior dreta obtindrem molta més informació útil com es veu a la figura E.
figura E
Aquí hi trobem dades molt útils com l'azimut i l'altura mesurats en graus, sense necessitat d'haver-ho de calcular gràficament com passa amb SunCalc. I si aneu investigant hi trobareu un munt més d'informació interessant.
Amb tot això ja no teniu excusa per fer una bona planificació i saber preveure quin pot ser el millor moment per anar a fer cada fotografia en concret amb la il·luminació exacta.
divendres, 6 de gener del 2012
IL·LUMINACIÓ SOLAR DESCRIPTIVA
Un punt més que necessito estudiar i cuidar com a fotògraf d'arquitectura és la il·luminació solar, ja que aquesta la podem mínimament triar i variarà molt el resultat obtingut en funció de la nostra elecció. Tothom sap que la il·luminació solar varia al llarg del dia (pel moviment de rotació de la terra) i al llarg de l'any (pel moviment de translació de la terra), però moltes vegades donem poca importància a l'elecció de l'hora, i data, idònia per fer cada fotografia. Quan plantejo un reportatge d'arquitectura per explicar un edifici no sempre és suficient trobar un forat a l'agenda i anar-hi a fotografiar-lo tot de cop amb una sola sessió. Moltes vegades s'han de planejar diferents visites per optimitzar la il·luminació de cada façana per tal d'aconseguir una bona descripció volumètrica.
Per començar cal tenir clar que les superfícies estaran més il·luminades com més perpendicular a elles sigui la incidència dels rajos solars. La figura A mostra un simple cub il·luminat amb quatre situacions diferents, i cadascuna d'elles disposa d'una representació en planta del cub i la direcció dels rajos solars. Les cares assolellades més il·luminades tenen una línia de color groc i les menys de color vermell, mentre que les cares amb ombra no tenen cap línia.
figura A
A la figura A (1) veiem que la cara assolellada més il·luminada queda oculta pel nostre punt de vista, restant visibles la cara assolellada menys il·luminada i una cara amb ombra. El contrast entre ambdues és fort pel fet que una rep sol i l'altre no. En la figura A (2) les dues cares visibles són les assolellades però una està clarament més il·luminada que l'altra ja que l'angle d'incidència és més perpendicular en una (la de la línia groga) que en l'altra (la de la línia vermella). De totes maneres ara no hi ha tant contrast entre les dues cares ja que totes dues reben assolellament i no n'hi ha cap amb ombra. El cas representat per la figura A (3) és la pitjor opció de totes perquè veiem les dues cares assolellades però l'angle d'incidència dels rajos solars és igual per ambdues (línies taronja). Això provoca que la il·luminació sigui idèntica per les dues cares i desaparegui la percepció de l'aresta vertical per diferència de tonalitat. Aquesta situació l'hem d'intentar evitar sempre que puguem. Finalment el cas de la figura A (4) seria el simètric de la segona situació analitzada, totes dues cares vistes estan assolellades però l'ordre de la més il·luminada i de la que menys és a l'inrevés. Tot això ho hem vist analitzant la inclinació dels rajos solars en horitzontal, però en vertical passaria el mateix i en aquest exemple ens ho podríem plantejar si veiéssim la cara superior del cub.
Ara ja sabem com controlar o preveure la il·luminació solar per tal que puguem identificar bé els canvis de plans de les volumetries, però continuem parlant d'un altre tema també molt important per augmentar el grau descriptiu de les nostres fotografies. Es tracte de la projecció de les ombres d'uns objectes sobre d'altres.La figura B mostra una façana esquemàtica amb una il·luminació semblant a la d'un dia núvol on no hi ha projecció d'ombres definides. Gràcies a la representació en 3D ens és més o menys fàcil d'entendre la volumetria però tot i així la imatge presenta una estètica ensopida, i hi ha alguns element que fins i tot poden prestar algun dubte impedint una clara i correcta interpretació. Per fer-ho més pedagògic ens plantejarem aquesta mateixa façana però amb una representació en alçat. Això és el que mostra la figura C (1). Aquí sí que sense projecció d'ombres la interpretació és molt més complicada.
figura B
figura C
En la figura C (2) ja hi apareixen ombres projectades, però queda evident que tot i així algunes inclinacions dels rajos solars poden ajudar molt poc. Només tenim projeccions en vertical ja que la inclinació en horitzontal dels rajos solars és totalment perpendicular al pla de la façana.
Això ja no passa amb el cas de la figura C (3) però aquí les ombres projectades tampoc són massa afortunades. Per començar aquestes ombres tant allargades dificulten la comprensió dels elements, l'ombra del balcó interfereix amb les ombres i elements inferiors, l'ombra de la barana esquerra de l'escala surt fora de la façana i no es veu complerta, el barrot horitzontal de la barana del balcó coincideix amb l'ombra de la llinda de la seva obertura... Massa punts d'incomoditat gràfica. Per tant, el que falta és proporcionar i ordenar la col·locació de les projeccions de les ombres i això s'ha millorat radicalment en la figura C (4). Si després de totes aquestes reflexions tornem al punt de vista de la figura B però amb aquestes ombres veurem com el resultat és del tot satisfactori, tal i com mostra la figura D.
figura D
En resum, i com a conclusió, caldrà que siguem capaços de preveure quin moment és el més idoni per anar a fotografiar qualsevol escena il·luminada amb llum solar, sobretot quan l'emplaçament està a certa distància de casa nostra. I sobretot agafar una bona dosis de paciència perquè el moviment del sol requereix el seu temps i això pot provocar llargues esperes fins aconseguir la direcció que necessitem dels seus rajos. En l'article LA IL·LUMINACIÓ EXACTE explico com i amb quines eines podem afinar al màxim aquest càlcul del moment precís per anar a fer les nostres fotografies.
dijous, 5 de gener del 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)