COINCIDÈNCIES I OBSTRUCCIONS

Diguem-ne 'tiquismiquis' o deformació professional però, tot i que el que pretenc explicar en aquesta article pot semblar que és filar molt prim, us asseguro que pot millorar substancialment la qualitat de les vostres fotografies com per art subliminal. Es tracta de buscar acuradament el punt de vista de les nostres imatges per tal d'evitar unes situacions concretes que poden ser contraproduents i dificultar la lectura de la nostra escena.

El primer cas que veurem serà el de les coincidències molestes. Hi ha punts de vista concrets que ens dificulten la correcta comprensió de les volumetries i la seva perspectiva. Fixeu-vos en la figura A, a l'esquerra apareixen casos de volumetries senzilles però cadascuna té, a la seva dreta, un punt de vista 'conflictiu' que provoca una certa ambigüitat molesta. El problema radica en que dues arestes diferents queden representades de forma coincident per una mateixa línia.

figura A

Per tal d'evitar aquestes situacions hem de moure'ns i buscar altres punts de vista que anul·lin aquestes coincidències. Com tot, això és qüestió de pràctica però podeu repassar l'article MODELAR LA PERSPECTIVA per trobar pistes sobre els moviments adients per cada situació. L'important és adonar-se'n quan passa algun cas similar a aquests i intentar corregir-lo.

Un segon cas seria el de les obstruccions. És evident que els objectes de primer pla tapen els de segon terme, però moltes vegades no es té prou cura de seleccionar un bon punt de vista per tal d'evitar que aquestes ocultacions ens dificultin una correcta comprensió de l'escena. Es tracta d'intentar que els objectes del davant no tapin elements importants i necessaris del seu darrera per facilitar una correcta lectura. La figura B ens mostra una construcció amb una paret que conté unes pintures que volem fotografiar, però al primer terme tenim un fanal que no podem evitar si volem aquest punt de vista aproximat. A l'esquerra de la figura B aquest fanal coincideix amb l'aresta, que separa la part d'ombra amb la part que hi toca el sol, del volum baix de l'edificació posterior. Si ens desplacem lleugerament cap a l'esquerra obtenim la imatge central que evita aquest problema inicial però que ens tapa part de les pintures. Finalment, desplaçant-nos lleugerament cap a la dreta, obtenim la imatge de la dreta de la figura B, deixant el fanal en un lloc estratègic de tal manera que pràcticament no tapa ni cap pintura ni cap aresta necessària per entendre millor la volumetria.

figura B

La figura C mostra un altre cas d'obstrucció. Es tracta d'una pèrgola metàl·lica de color gris fosc. A la imatge de l'esquerra el pilar dret del davant tapa un pilar del darrera. Només amb un simple desplaçament cap a l'esquerra del punt de vista aquest pilar ocult queda visible i s'explica millor l'element en qüestió. De la mateixa manera, si el moviment el fem desplaçant-nos endavant o endarrere variarà l'altura relativa entre els objectes de primer terme i els del fons. Així si ens apropem a un objecte proper farem que la seva altura relativa sobresurti molt més que la dels objectes del fons. Fixeu-vos amb el fanal que sobresurt per sobre la teulada de l'edifici del seu darrere a la figura B, si ens apropéssim aconseguiríem que encara sobresortís més amunt, respecte de la teulada, que ara.

figura C

Una altra aplicació de les obstruccions és precisament fer el contrari, i utilitzar primers termes per tapar objectes posteriors molestos, estalviant-nos així feina posterior d'edició per eliminar aquests elements no desitjats.

També és interessant tenir clar un altre aspecte: Si deixem immòbil el punt de vista (lloc on col·loquem la càmera) per més que moguem el punt cap on apuntem (fent moviments a l'estil de quan volem fer una escombrada d'imatges per poder muntar una panoràmica) les obstruccions no canvien. Les tres imatges de la figura D estan fetes sense moure el punt de vista. Si mireu qualsevol objecte com oculta algun element posterior veureu que aquesta ocultació és igual a cada imatge. Per exemple, podem veure com davant de l'edifici blanc del fons hi ha una furgoneta blanca aparcada. Hi ha dos pilars que oculten part d'aquest vehicle, un tapa gairebé tota la roda del davant i l'altre tapa però sense afectar ni la visió del retrovisor ni l'inici de la finestra del darrera, i aquestes relacions es mantenen a les tres imatges.

figura D

Tot plegat no deixen de ser uns criteris que evidentment es poden trencar com qualsevol altra regla, però el que sí és important és que ens haguem plantejat si els volem aplicar o ignorar, però mai quedar-nos en un terme mig. Aquesta simple reflexió amb la conseqüent elecció d'un punt de vista adient serà un punt més que farà millorar les nostres fotografies. Us animo a practicar-ho sense arribar a convertir-ho en una obsessió...!