B ON ADAL

COINCIDÈNCIES I OBSTRUCCIONS

Diguem-ne 'tiquismiquis' o deformació professional però, tot i que el que pretenc explicar en aquesta article pot semblar que és filar molt prim, us asseguro que pot millorar substancialment la qualitat de les vostres fotografies com per art subliminal. Es tracta de buscar acuradament el punt de vista de les nostres imatges per tal d'evitar unes situacions concretes que poden ser contraproduents i dificultar la lectura de la nostra escena.

El primer cas que veurem serà el de les coincidències molestes. Hi ha punts de vista concrets que ens dificulten la correcta comprensió de les volumetries i la seva perspectiva. Fixeu-vos en la figura A, a l'esquerra apareixen casos de volumetries senzilles però cadascuna té, a la seva dreta, un punt de vista 'conflictiu' que provoca una certa ambigüitat molesta. El problema radica en que dues arestes diferents queden representades de forma coincident per una mateixa línia.

figura A

Per tal d'evitar aquestes situacions hem de moure'ns i buscar altres punts de vista que anul·lin aquestes coincidències. Com tot, això és qüestió de pràctica però podeu repassar l'article MODELAR LA PERSPECTIVA per trobar pistes sobre els moviments adients per cada situació. L'important és adonar-se'n quan passa algun cas similar a aquests i intentar corregir-lo.

Un segon cas seria el de les obstruccions. És evident que els objectes de primer pla tapen els de segon terme, però moltes vegades no es té prou cura de seleccionar un bon punt de vista per tal d'evitar que aquestes ocultacions ens dificultin una correcta comprensió de l'escena. Es tracta d'intentar que els objectes del davant no tapin elements importants i necessaris del seu darrera per facilitar una correcta lectura. La figura B ens mostra una construcció amb una paret que conté unes pintures que volem fotografiar, però al primer terme tenim un fanal que no podem evitar si volem aquest punt de vista aproximat. A l'esquerra de la figura B aquest fanal coincideix amb l'aresta, que separa la part d'ombra amb la part que hi toca el sol, del volum baix de l'edificació posterior. Si ens desplacem lleugerament cap a l'esquerra obtenim la imatge central que evita aquest problema inicial però que ens tapa part de les pintures. Finalment, desplaçant-nos lleugerament cap a la dreta, obtenim la imatge de la dreta de la figura B, deixant el fanal en un lloc estratègic de tal manera que pràcticament no tapa ni cap pintura ni cap aresta necessària per entendre millor la volumetria.

figura B

La figura C mostra un altre cas d'obstrucció. Es tracta d'una pèrgola metàl·lica de color gris fosc. A la imatge de l'esquerra el pilar dret del davant tapa un pilar del darrera. Només amb un simple desplaçament cap a l'esquerra del punt de vista aquest pilar ocult queda visible i s'explica millor l'element en qüestió. De la mateixa manera, si el moviment el fem desplaçant-nos endavant o endarrere variarà l'altura relativa entre els objectes de primer terme i els del fons. Així si ens apropem a un objecte proper farem que la seva altura relativa sobresurti molt més que la dels objectes del fons. Fixeu-vos amb el fanal que sobresurt per sobre la teulada de l'edifici del seu darrere a la figura B, si ens apropéssim aconseguiríem que encara sobresortís més amunt, respecte de la teulada, que ara.

figura C

Una altra aplicació de les obstruccions és precisament fer el contrari, i utilitzar primers termes per tapar objectes posteriors molestos, estalviant-nos així feina posterior d'edició per eliminar aquests elements no desitjats.

També és interessant tenir clar un altre aspecte: Si deixem immòbil el punt de vista (lloc on col·loquem la càmera) per més que moguem el punt cap on apuntem (fent moviments a l'estil de quan volem fer una escombrada d'imatges per poder muntar una panoràmica) les obstruccions no canvien. Les tres imatges de la figura D estan fetes sense moure el punt de vista. Si mireu qualsevol objecte com oculta algun element posterior veureu que aquesta ocultació és igual a cada imatge. Per exemple, podem veure com davant de l'edifici blanc del fons hi ha una furgoneta blanca aparcada. Hi ha dos pilars que oculten part d'aquest vehicle, un tapa gairebé tota la roda del davant i l'altre tapa però sense afectar ni la visió del retrovisor ni l'inici de la finestra del darrera, i aquestes relacions es mantenen a les tres imatges.

figura D

Tot plegat no deixen de ser uns criteris que evidentment es poden trencar com qualsevol altra regla, però el que sí és important és que ens haguem plantejat si els volem aplicar o ignorar, però mai quedar-nos en un terme mig. Aquesta simple reflexió amb la conseqüent elecció d'un punt de vista adient serà un punt més que farà millorar les nostres fotografies. Us animo a practicar-ho sense arribar a convertir-ho en una obsessió...!

EL TRUC DE LA POSTIMATGE

L'anterior article MÀGIA AMB POSTIMATGES acabava amb la il·lusió òptica de la figura A. Recordeu que el funcionament era el següent: es mostra una imatge una mica psicodèlica i cal assegurar-se que no tenim el ratolí a sobre la imatge. Concentrem la vista al punt central i, passats 30 segons, sense moure gens els ull, desplacem el ratolí a sobre la imatge. Mantenim la vista immòbil un moment i després movem els ulls repassant tots els racons de la imatge. Sorpresa! La imatge psicodèlica inicial s'ha convertit en una imatge normal en color al posar-hi el ratolí a sobre, però al moure la vista ens adonem que realment era una imatge en blanc i negre.

figura A

Anem a veure com podem crear aquest efecte amb una imatge nostra. Obrim amb Photoshop la imatge sobre la que volem reproduir l'efecte i dupliquem la capa de fons anant a Capa > Duplicar capa... Seguidament seleccionem la capa de sota i la des-saturem del tot. Al selector del color frontal escollim un gris del 50% i, seleccionada la capa superior, anem a Edición > Rellenar... Al quadre de diàleg que se'ns obre seleccionem Color frontal, Luminosidad i 100% d'Opacidad. Finalment fem Imagen > Ajustes > Invertir sobre la imatge superior i ja ho tenim! La capa superior correspondrà amb el que mostra la figura B (esquerra) i la capa inferior serà el que veiem a la figura B (dreta).

figura B

Només ens quedaria dibuixar un puntet central perquè ens ajudi a mantenir-hi l'atenció i, si volem podem saturar una mica més la capa superior per reforçar una mica més l'efecte. Si us hi fixeu, comparant la imatge psicodèlica de la figura A i la de la figura B, veureu el grau de saturació que li he afegit. Podem provar l'efecte posant el ratolí sobre la icona d'apagar la capa superior, abans de fer-ho mantenim durant uns 30 segons la vista immòbil, i llavors apaguem la capa mantenint encara la vista immòbil. També podeu muntar una animació GIF o un Rollover per presentar l'efecte més còmodament.

DIÀLEG ARQUITECTÒNIC

Ja ha passat la segona convocatòria de la 3a Lliga Catalana de Fotografia, convocada per la Federació Catalana de Fotografia. En aquesta ocasió les coses no m'han anat tant bé com en altres ocasions, però el conjunt del Grup Fotogràfic Manlleu disposa d'una molt bona salut dins del rànquing general d'entitats. Serà qüestió de posar-nos les piles de cara a la propera convocatòria!

INAUGURACIÓ ENFOQ.cat

El proper divendres 2 de desembre de 2011 inaugurem ENFOQ.cat, un centre de recursos docents que té clarament definides dues línies orientades a sectors diferents. Per una banda ens dirigim a estudiants des de Primària fins a Batxillerat que necessitin REFORÇ ESCOLAR. I per altra banda oferim una sèrie de TALLERS VARIATS que, de moment, estan centrats majoritàriament al món de la fotografia i m'encarrego personalment de dirigir. Si voleu també oferim servei de suport i/o assessorament personalitzat a domicili per aquelles situacions que així es disposi de més comoditat o flexibilitat. Agrairia que féssiu córrer la veu a persones que penseu que puguin estar-hi interessades.

Per altra banda, per tal d'arrencar amb força, us oferim la possibilitat de participar en el nostre SORTEIG INAUGURAL. El premi serà a triar entre un mes gratuït de classes particulars (2h per setmana) per a una persona o poder fer un dels Tallers Variats de franc!

Us deixo el targetó d'inauguració on esteu tots convidats!

MÀGIA AMB POSTIMATGES

No em demaneu explicacions científiques o mèdiques però intentaré explicar-vos un curiós fenomen que, si no el coneixeu, segur que trobareu interessant. Es tracte de l'efecte anomenat postimatge.

Quan el nostre sistema visual és sotmès a una prolongada exposició fixa a un color, aquest es fatiga i contraresta automàticament 'imaginant' el color complementari. Per això funciona el següent experiment. Si mireu la imatge de l'esquerra de la figura A sense apartar la vista del punt central i, després de passats uns 30 segons mireu a la part dreta de la figura A en blanc i fixeu la vista també en el seu punt central, amb paciència acabareu veient com es forma la imatge de l'esquerra però en negatiu. Les parts negres les veureu blanques i les blanques negres.

figura A

El mateix passa amb qualsevol color. Si feu la mateixa prova amb la figura B veureu com els colors vermell, verd i blau de la part esquerra es converteixen en els seus complementaris cian, magenta i groc a la part blanca de la dreta de la figura B.

figura B 

Una vegada una persona em va comentar que veia el cel amb un to vermellós... Després de la sorpresa inicial vaig analitzar la situació i li vaig demanar si s'estava mirant el fons blau cel de la piscina que teníem al davant. Em va dir que sí, que feia un estona que estava encantada mirant-se aquell color blau cel que l'atreia molt, i ja vaig tenir l'explicació per tranquilitzar-la!

Anem a veure ara un altre tipus de il·lusió òptica fruit d'aquest efecte. La figura C ens mostra una imatge una mica psicodèlica. Assegureu-vos que no teniu el ratolí a sobre la imatge i concentreu la vostra vista al punt central. Passats 30 segons no moveu gens els ull però desplaceu el ratolí a sobre la imatge. Manteniu la vista immòbil un moment i després moveu els ulls repassant tots els racons de la imatge.

figura C

Sorpresa! La imatge psicodèlica inicial s'ha convertit en una imatge normal en color al posar-hi el ratolí a sobre, però al moure la vista us heu adonat que realment era una imatge en blanc i negre. Màgia? Res de res, la postimatge psicodèlica generada per la vostre visió i fusionada amb la imatge en blanc i negre és tota l'explicació.

AUTOMATITZA L'ACCIÓ

En l'article PASSA A L'ACCIÓ explico com crear una acció amb Photoshop que sistematitzi una seqüència de tasques per poder-la aplicar de forma repetitiva en diferents imatges. Ara farem un pas més per acabar d'optimitzar el procés i aprendrem com aplicar una acció ja creada de forma automàtica a un conjunt d'imatges. Photoshop ens ofereix més d'una manera per fer-ho però en aquesta ocasió veurem el Processador d'imatges per la seva facilitat d'ús.

Per això hem d'anar a Archivo > Secuencias de comandos > Procesador de imágenes... i se'ns obrirà el quadre de diàleg que apareix a la figura A.

figura A

El Processador d'imatges disposa de quatre apartats. En el primer apartat hem d'elegir l'origen del conjunt d'imatges a processar. El conjunt d'imatges poden ser les que tinguem obertes en Photoshop en aquest moment o seleccionar una carpeta d'origen que contingui les imatges. Al segon apartat definirem on volem que es guardin les imatges processades. Li podem dir que es guardin a la mateixa carpeta d'origen o en una altra, indicant-li la ruta corresponent. Al tercer apartat seleccionem el format amb el que volem que les imatges processades siguin guardades. Es poden guardar en format JPEG, PSD o TIFF. Si volem podem seleccionar simultàniament dos o tres formats. Quan Photoshop guarda les imatges processades ho fa creant una carpeta nova, dins de la carpeta que hem seleccionat de destí, amb el nom JPEG, PSD o TIFF segons correspongui amb els formats de sortida que haguem seleccionat. I, finalment, a l'apartat quart podem escollir una acció que tinguem guardada dins d'un grup d'accions. En l'exemple de la figura A s'utilitza l'acció 'BNweb' creada a l'article PASSA A L'ACCIÓ dins del grup d'accions EDUARD.

Per tant ja veieu la quantitat de temps, fent feines repetitives, que us podeu estalviar combinant l'ús d'accions i la seva aplicació sobre un grup d'imatges mitjançant el Processador d'imatges de Photoshop. Una petita inversió prèvia de temps us pot evitar un important volum de feina posterior.