dissabte, 12 de març del 2011

PÍXELS I POMES


Sovint sento 'envia’m les fotos a 72 dpi que són per a web’, i es queden tan tranquils… Jo em poso les mans al cap i, si qui ho diu és un professional, llavors ja ho trobo garrafal! De la mateixa manera ens podrien demanar que anéssim a comprar pomes de les que valen 1,95 euros/kg, però immediatament demanaríem quants euros ens hi hem de gastar o quants kg n’hem de comprar, i això ja és més evident per a tothom.
La problemàtica de les resolucions és exactament la mateixa, no té cap sentit parlar de dpi sense demanar una mida física d’impressió. Per acabar d’entendre això hem de compendre tant el concepte de dimensió de la imatge com el de redimensionat de la mateixa, i llavors dominarem a la perfecció el concepte de resolució mesurat en dpi (dots per inch), quan ens referim als punt o gotes de tinta que hi ha en una polzada linial d'una imatge impresa, o ppi (pixels per inch) o ppp (píxels per polzada), quan ens referim als píxels que hi ha en una polzada lineal d'un monitor. Però a partir d'ara només utilitzaré dpi com a unitat de resolució per simplificar l'argot i no complicar-ho més, tenint en compte que moltes vegades dpi s'utilitza com a sinònim de ppi.


DIMENSIÓ DE LA IMATGE:

La dimensió de la imatge es pot mesurar de tres maneres: en píxels, en bytes (mida informàtica) o en cm o polzades (sortida física impresa).


Dimensió en píxels

Podem definir la imatge amb els píxels que aquesta té d’amplada i alçada (per exemple: 3.000 x 2.000) o bé pel número total de píxels (per exemple: 3.000 x 2.000 = 6.000.000 px = 6 MegaPíxels).


Dimensió en bytes

La mida o pes informàtic és el necessari per emmagatzemar la imatge i depèn bàsicament del número total de píxels i de la profunditat de bits (quantitat de bits que gastem per definir colorimètricament cada píxel)


Mida d’impressió en cm o polzades

Si volem donar una sortida impresa a una imatge ens hem de plantejar la dimensió física d’impressió que ens interessa.


REDIMENSIONAT DE LA IMATGE:

Podem redimensionar una imatge de dues maneres: mitjançant un escalat o a través d’un re-mostrejat.

Escalar una imatge

Si fem un escalat de la imatge mai variarà el nombre total de píxels d’aquesta, ni tampoc la informació cromàtica. L’escalat és un procés reversible en qualsevol moment. Per fer això convé assegurar-se que la casella de re-mostreig estigui desactivada en el programa que utilitzem i veurem que se’ns bloquegen les caselles referents a les dimensions totals en píxels. Llavors, si variem el valor de la resolució simplement ens variaran automàticament els valors de les dimensions físiques de la imatge que aquesta tindrà un cop impresa, però mai variarem els píxels totals de la imatge. Per això podem escalar una imatge amb diferents resolucions però aquesta sempre tindrà la mateixa mida en píxels i la mateixa mida informàtica, només ens variarà la grandària d’impressió quan li donem sortida física.
Ara s’entén que demanar una imatge a 72 dpi perquè és per web no té sentit ja que no la volem en suport físic, i tampoc té sentit demanar-la només a 300 dpi, si la volem imprimir, sense definir quina grandària d’impressió volem aconseguir. Penseu que una imatge que tingui unes dimensions concretes en píxels, i es visualitzi al 100%, es veurà a la mateixa mida per pantalla independentment de la resolució en dpi que li assigneu, sempre i quan ho feu escalant i no remostrejant. Recordem que visualitzar al 100% significa que cada píxel de la imatge ocuparà exactament un píxel físic de la pantalla.


Re-mostrejar una imatge

Per contra, si el que fem és un re-mostrejat (i per això activem la casella corresponent del programa informàtic que utilitzem) sí que variarem la mida en píxels i la mida informàtic de la imatge. De fet podem re-mostrejar a la baixa, amb la qual cosa el que farem serà eliminar píxels de forma proporcional de la imatge original, o re-mostrejar a l’alça mitjançant la interpolació de nous píxels entre els originals existents. El re-mostreig és un procés irreversible i, si primer re-mostregem a la baixa una imatge i seguidament la tornem a re-mostrejar però a l’alça, perdrem qualitat respecte a la imatge original en funció del grau de re-mostreig. Portant-ho a l’extrem, si re-mostregem una imatge, per exemple de 300 x 300 píxels, a la baixa fent que acabi tenint només 1 píxel que tindrà un color concret i, seguidament, tornem a re-mostrejar aquesta imatge resultant d’un sol píxel interpolant fins que en tingui altre cop 300 x 300, obtindrem una imatge de 300 x 300 píxels però tots del mateix color que tenia el píxel sol.


CONCLUSIONS:

La resolució (dpi) serveix per relacionar la mida digital (píxels o bytes) de la imatge amb la mida física (cm o polzades) d’impressió. De fet no tenim necessitat de definir la resolució fins que no volem imprimir la imatge, però al crear un arxiu de imatge és imprescindible, informàticament, que aquest ja porti associada una resolució des del principi.

A una distància d'observació d'una imatge impresa de 40 o 50 cm, és possible arribar a percebre la frontera entre píxels si utilitzem una resolució de 150 dpi o menys. Per sobre de 150 dpi encara podríem veure l'estructura de files i columnes de píxels fins arribar a una resolució de 180 dpi , on ja serien imperceptibles. I si augmentem la resolució per sobre de 180 dpi, tot i que ja no podem percebre l'estructura de píxels, encara podrem millorar la riquesa de color i la suavitat en els degradats fins a uns 240 dpi, resolució per sobre de la qual en molt poques ocasions hi trobarem millora perceptible. Evidentment tots aquests paràmetres de qualitat de la imatge aniran estretament supeditats a la qualitat tan de la impressora, com dels papers i tintes, i d'una bona gestió de color en el flux de treball.

Jo aconsello que penseu en l’amplada i l’alçada de la imatge en píxels quan treballeu per pantalla i/o web, i que controleu la resolució per saber a quina grandària podeu imprimir-la. Tot això sense re-mostrejar i, un cop fet l’anàlisi, si cal re-mostrejarem per reduir o ampliar la nostra imatge.

De totes maneres podeu utilitzar la resolució de 72 dpi per fer-vos una idea aproximada de la mida de la imatge en cm o polzades a la pantalla, si treballeu amb MAC. Si utilitzeu PC podeu agafar el valor de 96 dpi per fer la mateixa previsió aproximada. Aquí teniu aquestes dues imatges per tal que ho podeu comprovar físicament sobre la vostra pantalla amb un regle i saber de quin grau de precisió podeu disposar.

Quadrat de 72 x 72 píxels, hauria de mesurar físicament aproximadament 1 polzada  (2,54 cm) en un monitor MAC, i quadrat de 96 x 96 píxels que hauria de mesurar aproximadament el mateix en un monitor de PC.




14 comentaris:

  1. Bona aquesta!! Llàstima que no hi vaig ser!

    ResponElimina
  2. Molt bé!
    Ara, que en Xevi ho entengui té poc mèrit... el que passa és que jo també ho he entès i això si que ja en té més.
    Va molt bé els títol de cada apartat, estructuren i clarifiquen per on passem, -i aquests conceptes, si no els vas treballant, maregen una mica!-
    Res més, només dir-te:
    et felicito fill!!!
    jajaaaja

    ResponElimina
  3. Ostres, aquesta explicació és d'allò més didàctica i entenedora.

    Àlex.

    ResponElimina
  4. Ja et vaig dir el dimecres, bocavadat em quedo!

    ResponElimina
  5. super constructiu! sembla mentida que una cosa tan basica porti encara tanta confusió!

    ResponElimina
  6. Va bé poder-ho llegir així tot junt per ordenar-se les idees. De tota manera, a mi encara em queda pendent d'entendre d'on surt el númeret que el 'nostre editor preferit' ens diu q és el 'tamaño de imagen', el qual no concorda amb la definició q fas de tamany en pixels.

    ResponElimina
  7. Marc,
    cada píxel es defineix amb els tres canals RGB i, en una imatge de 8 bits, s'utilitzen 8 bits per cada canal. Amb això tenim 24 bits (8 bits x 3 canals) per definir cada píxel. Si llavors multipliquem l'amplada i l'altura de la imatge en píxels obtenim el número total de píxels i els podem multiplicar pels 24 bits. Per passar-ho a bytes hem de dividir per 8 (ja que 1 byte són 8 bits) i finalment dividirem dos cops per 1024 per passar successivament de bytes a KB i de KB a MB, obtenint així el numeret que tu esmentaves.
    Si la imatge és de 16 bits faríem el mateix però tenint en compte que cada píxel es defineix amb 48 bits (16 bits x 3 canals).

    ResponElimina
  8. Sort que hi ha qui té les idees clares. Està molt bé voler arribar al fons de la qüestió.

    Josep Maria

    ResponElimina
  9. Hola;

    Ja alguna cosa que no lliga. En el meu monitor de PC mesura 3x3 cm. ?No creus que falta tenir en compte la resolució de la pantalla?

    Mercès.

    Pepitu.

    ResponElimina
  10. Pepitu,
    És absolutament cert que s'ha de tenir en compte la resolució física de la pantalla, per això jo deia que aquesta comprovació és aproximada. En el meu monitor em mesura entre 2,5 i 2,6 cm, això vol dir que el tamany físic dels píxels del teu monitor són més grans que els del meu.

    ResponElimina
  11. Molt didàctic. Em recordes en Hugo Rodriguez.

    ResponElimina
  12. Gràcies Jordi! Quin honor que et recordi, ni que sigui mínimament, a l'Hugo Rodríguez! Home algunes coses d'ell he llegit i segur que això deixa emprempta... :)

    ResponElimina