'L'arquitectura és el joc savi, correcte i magnífic dels volums sota la llum'. Aquesta és la cèlebre definició que
Le Corbusier feia d'
Arquitectura. Potser per la gent que no és arquitecte no els diu massa cosa però entre nosaltres entenem ràpidament el seu significat. És una manera de sintetitzar tot el procés creatiu que comporta la tasca d'un arquitecte, des que es pensa la idea d'un edifici fins que la seva construcció ha finalitzat i es comença a utilitzar. De la mateixa manera hi ha una part d'aquest esperit comú entre nosaltres que sovint detecto en les imatges d'aquells arquitectes que també els agrada o practiquen la fotografia no només com una pura eina més.
Un arquitecte acostuma a agafar-se el seu procés creatiu realment com un JOC que consisteix en analitzar què pot sorgir d'interessant en moure i modificar diferents formes i VOLUMS. Aquests genereran uns espais relacionats entre ells que interactuaran amb la LLUM per fer aparèixer diferents ambients. La LLUM, a més, serà la principal eina per descriure i mostrar la solució formal final.
Aquest procés creatiu funciona amb les diferents escales de treball i tant serveix per dissenyar un moble, tota una ciutat, o simplement enquadrar una fotografia. I la fotografia ens servirà per experimentar, analitzar i imaginar noves idees. Un paper arrugat pot ser vist com la maqueta d'un edifici, una textura com la pell d'una façana, un cert patró com la disposició de les obertures en una paret... I tot aquest procés d'abstracció experimental es converteix en imatges que també poden ser atractives per altra gent encara que no hi vegi el mateix.
A continuació explico diferents aspectes de la nostra
deformació professional que ens influeixen en les fotografies i, per il·lustrar-ho, he agafat com exemples fotos d'
Instagram fetes per dos companys arquitectes, en
Ferran Blancafort i en
Jordi Juan. Les limitacions de la fotografia amb el mòbil fan aflorar encara més aquests recursos.
PROJECCIÓ BIDIMENSIONAL
Els arquitectes sovint tenim en ment la forma de representar els nostres
plànols mitjançant plantes, alçats, seccions... i intentem fer fotos
com si fossin alguna d'aquestes projeccions bidimensionals. Per això
busquem punts de vista frontals intentant anular la percepció de la
tercera dimensió. Han de ser imatges planes que respectin
escrupolosament les línies horitzontals i verticals com a tals. Les dues dimensions ens permeten veure formes geomètriques sense la deformació produïda per les tres dimensions de la perspectiva.
Ferran Blancafort Jordi Juan
La foto d'en Ferran mostra els elements com si es tractés d'una projecció plana en planta o alçat i, malgrat reduir al màxim la tercera dimensió, l'altura es dedueix gràcies a la informació aportada per les ombres. En Jordi busca un pla totalment horitzontal que respecti absolutament la geometria del cercle.
PUNT DE VISTA
Les nostres imatges sovint pretenen ser altament descriptives i per això
és molt important escollir un punt de vista adequat. Aquest punt de
vista ha de facilitar la lectura d'un espai simplificant la seva
visualització però sense renunciar a ensenyar el màxim d'elements i
recorreguts, amb el mínim número possible d'imatges. Alguns dels conceptes
essencials per aconseguir aquest propòsit els explico a l'article
'Modelar la perspectiva'. També cal evitar al màxim les
'Coincidències i obstruccions' molestes, o provocar-ne d'intencionades.
Jordi Juan Ferran Blancafort
En
Jordi simplifica la lectura amb una perspectiva frontal i el punt de vista també afavoreix l'aparició del reflex de la persona, la qual ens posa escala a l'escena. En Ferran provoca una interessant coincidència ajuntant l'edifici contemporani de l'esquerra, que es troba en primer terme, amb el campanar romànic de segon terme. L'aspecte és semblant a un collage.
LLUM I VOLUMETRIA
Per altra banda ens preocupa enormement que la llum ajudi a definir la
volumetria de l'escena. Aquesta llum sovint no la podem modificar i
l'única solució radica en esperar que es doni la situació concreta i
òptima per a cada objecte. I no només la llum serà
descriptiva, sinó també les ombres que aquesta genera quan algun cos
intercedeix en el seu camí. Podeu trobar més pistes en l'article
'Il·luminació solar descriptiva'.
Jordi Juan Ferran Blancafort
En Jordi troba una il·luminació adequada per percebre correctament la forma refosa. En Ferran aprofita una ombra expressiva per donar més informació d'un element.
LESS IS MORE
Ludwig Mies van der Rohe
adoptà aquest lema com a declaració de principis de la seva
arquitectura minimalista. Aquesta simplicitat és un repte no només
formal pels arquitectes sinó en tots els aspectes del projecte. I amb la
fotografia també ens agrada intentar cridar l'atenció amb el mínim
número d'elements possibles. En aquests casos la composició agafa un paper cabdal.
Ferran Blancafort Jordi Juan
En Ferran treballa la composició amb dos únics elements diferenciats i un fons neutre però intens. En Jordi Busca la simplicitat amb un fort contrast i atenuant els detalls de les ombres.
Ferran Blancafort Jordi Juan
En Ferran busca un fort contrast reduïnt l'histograma gairebé només a dos tons, potenciant així l'aparició d'una geometria simple però contundent. En Jordi busca un reduït nombre d'elements aïllats i també aïlla el cromatisme de la imatge als colors bàsics (R-G-B). Composa amb una línia diagonal que conté dos dels tres punts que formen els vèrtex d'un triangle.
Aquestes són algunes de les nostres dèries però, com en qualsevol altra disciplina, de tant en tant també va bé desconnectar i experimentar amb altres criteris totalment diferents a la nostra formació arquitectònica; però això costa, costa...
